Lyrics La clau - Joan Palomares , Prozak Soup
Tornar
i
no
trobar-la
mai
Ara
va
de
bo
que
s'ofeguen
Però
que
els
vençuts
no
pleguen
Pares
o
nones,
mantent-te
a
les
afores
Senzilles
cares,
anar
a
soles
Pujar
muntanyes,
obrir
les
ales
Després
de
tot
no
cal
que
pares
Bales!
Mores
roges,
figues
verdes
Les
sèquies
bullen,
les
aus
s'amaguen
No
tornarem
a
veure't
mai
No
tornarem
a
veuret
Anar
a
mil,
creuar-ho
tot
en
un
segon
Això
és
el
que
no
volen
que
fem
Que
no
siguem
valents,
i
que
oblidem
qui
som
Que
no
tornem
a
buscar
la
clau
D'Alacant
al
Rosselló
Del
Tossal
al
Llatzeret
Ara
que
callen
els
mudats
i
que
parlen
les
llestes
Dueu
tota
la
vida
negant
la
poesia
nostra
Plorar
a
soles,
matar
les
hores
Saltar
fronteres,
trencar
cadenes
I
dubtar
de
les
regles
Roses,
en
el
jardí
de
les
històries
On
tot
són
eufòries
On
no
et
tornarem
a
vore
mai
No
tornarem
a
veure't
mai
No
tornarem
a
veuret
Anar
a
mil,
creuar-ho
tot
en
un
segon
Això
és
el
que
no
volen
que
fem
Que
no
siguem
valents,
i
que
oblidem
qui
som
Que
no
tornem
a
buscar
la
clau
D'Alacant
al
Rosselló
Del
Tossal
al
Llatzeret
Sempre
amagant-nos
del
seu
canó
I
ara
els
guanya
la
paraula
i
l'amor
Anar
a
mil,
creuar-ho
tot
en
un
segon
Això
és
el
que
no
volen
que
fem
Que
no
siguem
valents,
i
que
oblidem
qui
som
Que
no
tornem
a
buscar
la
clau
D'Alacant
al
Rosselló
Del
Tossal
al
Llatzeret
Attention! Feel free to leave feedback.