Lyrics and translation Silvia Pérez Cruz & Raül Fernandez Miró - Corrandes D'Exili

Corrandes D'Exili

Una nit de lluna plena
Tramuntàrem la carena
Lentament, sense dir res
Si la lluna feia el ple
També el féu la nostra pena.
L′estimada m'acompanya
De pell bruna i aire greu
(Com una marededeu
Que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
Que l′ensagna, que l'esguerra,
Abans de passar la ratlla,
M'ajec i beso la terra
I l′acarono amb l′espatlla.
A Catalunya deixí
El dia de ma partida
Mitja vida com dormida;
L'altra meitat vingué amb mi
Per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
I demà més lluny potser,
No em moriré d′enyorança
Ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
Tres turons fan una serra,
Quatre pins un bosc espès,
Cinc quarteres massa terra
Com el Vallès no hi ha res.
Que els pins cenyessin la cala
L′ ermita dalt d' un pujol
I a la plana un tenderol
Que batega com onades
I una recança infinita
I una esperança desfeta
I una pàtria tan petita
Que l′ ensomio completa

Corrandes D'Exili

On a moonlit night
We crossed the mountain pass
Slowly, without a word
If the moon was full
So too was our sorrow.
My beloved accompanies me
With brown skin and a serious air,
(Like a wooden Virgin
That they found in the mountains).
May the war forgive us,
That breaks us down, that scatters us,
Before crossing the line,
I lie down and kiss the ground
And caress it with my shoulder.
In Catalonia I left
On the day of my departure
Half of my life asleep;
The other half came with me
So as not to leave me lifeless.
Today in the lands of France
And tomorrow perhaps even further away,
I will not die of longing
Instead I will live on longing.
In my land of Vallès
Three hills make a mountain range,
Four pines a thick forest,
Five quarters too much land
Like the Vallès there is nothing.
May the pines encircle the cove
The hermitage atop a hill
And on the plain a tender breeze
That beats like the waves
And infinite remorse
And a shattered hope
And a homeland so small
That my dreams complete it