Paroles et traduction Albert Plá - El Capellà del Poble

El Capellà del Poble

En un raconet del quarto
Sobre un rústic llit de fusta
Sota un místic raig de lluna
Jeu el cos d'un home sant

És el capellà del poble
El pastor de la parròquia
Un home de vida sana
Casta pura austera humil

Però ha sigut la malaltia
Un càncer que no perdona
Ni en aquells que en aquest món
Mai no han fet mal a ningú

Cony pobre home no fumava ni bevia
Mai no havia dit ni un taco
Sempre amb cara de recato
Tan absort amb la collita de fidels

Però ara sent una nostàlgia
De lo que no va conèixer
D'una nit boja i lleugera
Amb una mujer fatal

O un destape de sotana
Que fes la vida mundana
Una mica més amena
I amb més polvos
Molt més morbo
I més passió

Quan es posa a repassar la biografia
És insulsa i avorrida
És un badall que camina
Dintre un claustre solitari
Fred i fosc

Però és que
Un home abans de morir
Ja no cal que dissimuli
I ell s'aixeca del seu llit
I ell s'arrastra
I amb prou feines
Puja al púlpit

I ara ja no hi ha qui el pari
Es descorda la sotana
Reivindica el seu orgasme
I maleeix el seu destí

I no ha perdut la compostura
Però l'audiència està sorpresa
Ningú es pensava que el cura
Tingués un pollot així

Cony quin nabo té el gitano
Quina bèstia
Ui! quin mal gust desperdiciar-lo
Tal miracle entre les cames
Es mereix amb tota pompa
Un monument

No és estrany que les senyores
Se'l mirin tan admirades
Però ja és tard no hi ha manera
Ara és ara, i el mossèn
S'està morint

Ell sap que no està per trotes
Que el temps perdut mai no torna
Es desmaia cau al terra
I expira els últims sorolls

Aquí s'acaba el que es donava
Queda el cos fora del mapa
L'esperit va de viatge
Pels camins de l'altre món
Mai no es pot tenir tot

The Village Priest

In the corner of the room
On a simple wooden bed
Beneath a mystical moonbeam
Lay the body of a holy man

He is the village priest
The shepherd of the parish
A man of holy life
Pure, chaste, austere, humble

But it was the illness
An unforgiving cancer
Even for those in this world
Who have never done harm to anyone

Poor fellow, he neither smoked nor drank
He had never uttered a curse
He was always amiable
So absorbed in reaping souls

But now he feels a longing
For what he never knew
For a wild and carefree night
With a femme fatale

Or to throw off his cassock
To make worldly life
A bit more pleasant
And with more powders
Much more lust
And more passion

When he starts to think about his life
It's dull and boring
He is a gaping yawn
Walking inside a solitary cloister
Cold and dark

But is that
A man before he dies
No longer needs to dissimulate
And he gets out of his bed
And he creeps up
And with great difficulty
He climbs onto the pulpit

And now there is no stopping him
He unbuttons his cassock
He demands his orgasm
And curses his destiny

And he has not lost his composure
But the audience is surprised
No one thought that the priest
Could have such a cock

My, what a big dick the gypsy has
What a beast
Oh! what bad taste to waste
This miracle between his legs
It deserves a monument
With full pomp and circumstance

It's no wonder the ladies
Look at him so admiringly
But it's too late, there's no way
It's now or never, and the priest
Is dying

He knows he's not up for this
That lost time never returns
He faints, falls to the ground
And breathes his last

Here ends what was given
The body remains outside the map
The spirit goes on a journey
On the paths of the other world
You can never have it all