Paroles et traduction Els Amics De Les Arts - L'Home Que Dobla En Bruce Willis - En Directe Al Festival De Cap Roig / 2015

L'Home Que Dobla En Bruce Willis - En Directe Al Festival De Cap Roig / 2015

A l'escena final
Fa aterrar un avió a Central Park.
I la gran patacada
Dóna pas a un silenci brutal.

Els vianants s'hi aproximen
Primer atònits, després expectants.
Que a cada segon que passa
Té més números d'haver-la palmat.

I quan la porta finalment s'obre
La gent crida i comença a aplaudir.
Tots dos saluden, es besen i ell li diu:
"Nena, ara ja som més que amics?".

Sona una orquestra, el pla fon a negre i surten les lletres. Final.
Recull la carpeta i els auriculars, s'abraça amb el tècnic i marxa cansat i és que...

L'home que dobla en Bruce Willis
Que viu aventures només amb la veu,
L'home que dobla en Bruce Willis,
Que no és de Manhattan, que és de Cardedeu.

Avui, nit d'estrena, de comiat:
Un actor posa el punt i final.
El nostre home té una idea, no s'hi val a dubtar
Potser és l'última oportunitat.

Tothom es gira i una limusina
S'atura entre flaixos i tweets.
S'obre pas entre els fotògrafs,
Es treu el barret tremolant, se'l posa contra el pit i diu:

"Hello, dear Mr. Willis.
It's such a great pleasure to meet you at last."
(No és pas un crack en idiomes
Però almenys aquest tros se'l porta preparat).

Tots dos es miren y el món s'atura,
Ai las! Si tingués un minut...
Per dir-li gràcies per les aventures,
Per tot el camí que han recorregut junts.

Però la cara que posa en Bruce Willis
No deixa cap marge per l'ambigüitat.
I és que l'home n'hagués tingut prou amb un gest,
Un somriure de complicitat
Que no arribarà mai
Perquè hi ha un guardaespatlles que el paguen per això,
Que li fot una empenta
I que cau en rodó, que queda estès a terra,
Que es pensen que és boig
"Oh, my God" "Oh, my God" "Oh, my God".

L'home que dobla en Bruce Willis
De fora el cinema sent la seva veu.
Uns vianants intenten reanimar-lo,
Entre dos l'agafen
I el posen d'en peus.
L'home els diu que en Bruce Willis és un amic seu
Però ningú
No se'l creu.

The Man Who Dubs Bruce Willis - Live at Cap Roig Festival / 2015

In the final scene
He crash-lands a jet in Central Park.
And the big thud
Gives way to a brutal silence.

Passersby approach
First stunned, then expectant.
As with each passing second
He becomes more likely to have kicked the bucket.

And when the door finally opens
The crowd shouts and starts to applaud.
They both bow, kiss each other and he tells her:
"Baby, are we more than friends now?"

An orchestra plays, the screen fades to black and the closing credits roll.
He collects his folder and earphones, hugs the technician and leaves feeling exhausted because...

The man who dubs Bruce Willis
Who has adventures only with his voice,
The man who dubs Bruce Willis,
Who's not from Manhattan, but from Cardedeu.

Tonight, it's premiere night, farewell night:
An actor has decided to call it a day.
Our man has an idea, it's not worth hesitating
It may be his last chance.

Everyone turns and a limousine
Pulls up amidst flashes and tweets.
He pushes through the photographers,
Shakily removes his hat, holds it to his chest and says:

"Hello, dear Mr. Willis.
It's such a great pleasure to meet you at last."
(He may not be a language whizz
But at least he's prepared this bit).

They both look at each other and the world stops,
Oh my! If only he had a minute...
To thank him for the adventures,
For all the journeys they've shared together.

But the look on Bruce Willis's face
Leaves no room for ambiguity.
And the man would have been satisfied with just a gesture,
A knowing smile.
That will never come
Because there's a bodyguard who's paid to do that,
Who gives him a shove
And he lands on his back, sprawled out on the floor,
They think he's crazy
"Oh, my God" "Oh, my God" "Oh, my God".

The man who dubs Bruce Willis
Hears his voice from outside the cinema.
Passersby try to revive him,
Two of them pick him up
And help him to his feet.
The man tells them that Bruce Willis is a friend of his
But nobody
Believes him.