Paroles et traduction Els Amics De Les Arts - Salvador

Salvador

Sé que en un punt molts de vostès arrufaran el nas
Però jo em limitaré a explicar el que aquests dos ulls van veure
La bona història sempre costa un xic de creure
Però el relat és tan verídic com fatídic el final

En Salvador sent repugnància per la humanitat
I, amb setanta anys, diu que no té perquè amagar-se'n
Sorprèn a tots: per segon cop vol apuntar-se
Autobús i caminada, un diumenge pels estanys

Ningú no ho sap però l'home va quedar corprès fa un any
Quan una viuda de l'esplai d'Esparreguera
Picant l'ullet me li va dir, ben sorneguera
I vostè no sap somriure?, no hi parava de pensar

Paro el bus i veig que ell baixa ràpid
Va buscant-la entre un mar de jubilats
El cor li batega, pregunta per ella, hi ha algú que contesta
No busqui més, mestre, que fa poc va traspassar

La gent va a ritmes diferents tot vorejant l'estany
Grupet de cinc, dels que s'ho agafen més amb calma
En Salvador, cagant-se en tot, diu: vull anar a casa
Mentre els altres coincideixen que es viu tan bé retirat

I en un moment en què la vista és espectacular
Fem-nos una foto, suggereix una senyora
Ja us la faig jo i cardem al camp, diu el nostre home
Fan "Lluís" des de la riba i comencen a notar
Que de cop cap dels quatre es pot moure
Que ja tenen els peus ben enfonsats
L'heroi de la història els intenta socórrer
Ell crida, els estira i el fang desafia però ja no hi ha res a fer

Lentament la Terra se'ls va empassant
Se'ls va empassant, se'ls va empassant
Sense dir-se res tots van acceptant
Que serà un adéu molt llarg
Que serà l'adéu més llarg

Però morir no implica capitular
No implica, no, capitular
I amb la dignitat dels qui tenen clar
Que està tot lluitat, se'n van cantant
Que està tot lluitat, se'n van cantant

Salvador

I know that at some point, many of you will squirm
But I will limit myself to explaining what these two eyes saw
A good story always takes a bit of believing
But the story is as true as the ending is fateful

Salvador feels disgust for humanity
And at seventy years old, he says that he doesn't have to hide
He surprises everyone: for the second time he wants to sign up
Bus and walk, one Sunday through the lakes

No one knows but the man was amazed a year ago
When a widow from the Esparreguera youth club
Winking her eye at me, she said, really slyly
And you don't know how to smile?, I kept thinking about it

I stop the bus and see that he gets off quickly
He is looking for her in a sea of retirees
His heart beats, he asks about her, someone answers
Don't look anymore, teacher, she passed away a while ago

People go at different speeds all around the lake
A group of five, who are taking it calmer
Salvador, cursing everything, says: I want to go home
While the others agree that it is so nice to be retired

And in a moment when the view is spectacular
Let's take a photo, suggests a lady
I will take it for you and we will move on, says our man
They say "Lluís" from the shore and begin to notice
That suddenly none of the four can move
That their feet are well sunk
The hero of the story tries to help them
He shouts, he pulls them and the mud defies but there is nothing to do

Slowly the Earth swallows them
It swallows them, it swallows them
Without saying anything, they all accept
That it will be a very long goodbye
That it will be the longest goodbye

But dying does not mean capitulating
No, it does not mean capitulating
And with the dignity of those who are clear
That everything is fought, they go singing
That everything is fought, they go singing