Paroles et traduction Lluís Llach - La Lira

La Lira

Davant del mirall la Maria Honesta
Es posa el seu vestit de mudar
Mentre de lluny sona l'orquestra
L'espera el promès
A la pista de ball on la magnòlia
Sentirà com baixet i amb sentiment
Sense el frec d'un bes
Es diran adéu per sempre
Que pobres són i per fer diners
Ell demà mateix
Se'n va cap a les Amèriques
En Joan Treball dalt de l'enorme paquebot
Fa via pel mar immens cap el seu somni
I si la nostàlgia li omple cor
La imatge del seu amor li fa senyals a l'horitzó
Sempre vers l'horitzó
Però en Joan Treball no va fer fortuna
Potser poc viu, potser massa honrat
No es va lliurar de la pobresa
Sol, cansat i trist
De buscar tants tresos sense trobar-los
Va pensar en el retorn, però temorós
Que la seva gent
No sabés tornar a estimar-lo
I així va ser com en Joan Treball
Sense cap diner
Va tornar de les Amèriques
Però tothom va rebre'l amb els braços ben oberts
I va retrobar l'amor que delejava
Van ser rics d'atzars i de tendreses
I els déus afegiren anys per fer més llarg el seu destí
Ha passat molt temps, però la gran magnòlia
Encara ombreja el lloc on abans
Hi feien ball cada diumenge
I als enamorats
Que enllaçats s'hi passegen al capvespre
Els arriba el ressò no molt llunyà
D'un ball que potser
Va tocant l'orquestra Lira
I el riure clar dels que dins el cor
Van saber trobar
El tresor de les Amèriques

The Lyre

Maria Honesta stands before the mirror
And puts on her fancy dress
As music from the distant orchestra plays
Her fiancé awaits
At the dance floor beside the magnolia
Where he will softly and sweetly confess
His love without the touch of a kiss
And they will bid each other farewell forever
For they are so poor, and to earn money
He leaves tomorrow
Bound for the Americas
Joan Treball aboard the giant ship
Sails across the boundless sea towards his dream
And when nostalgia fills his heart
The image of his love beckons him from the horizon
Always toward the horizon
But Joan Treball found no fortune
Perhaps he lived too little, or was too honest
For he could not escape poverty
Alone, tired, and sad
From seeking treasures he could not find
He thought of returning, but he feared
That his people
Would no longer love him
And so it was that Joan Treball
Without a penny
Returned from the Americas
But everyone greeted him with open arms
And he reunited with the love he yearned for
They were rich in happiness and tenderness
And the fates added years to their long destiny
Much time has passed, but the great magnolia
Still shades the place where they used to dance
Every Sunday
And to the lovers
Who stroll hand-in-hand at dusk
There comes an echo not too far away
Of a dance perhaps
Played by the Lira Orchestra
And the laughter of those whose hearts
Knew how to find
The treasure of the Americas