Paroles et traduction Mishima - La brisa

La brisa

La brisa que t'encisa i eleva
Fins a perdre el contacte
Amb tu mateix, té la llum
D'un matí de dissabte
I l'elegància d'un crim
Del que no et sents culpable
El perill el vols córrer
No et fan por els seus efectes
L'ànsia que cura
No te la dóna cap altre objecte

La brisa que t'encisa i eleva
Saps que mai serà teva
És com d'un oasi el miratge
Hi ha qui l'admira i venera
Com a la imatge d'un sant
Un heroi o una bandera
Hi ha qui n'està fart
I vol viure d'una altra manera
És la pastanaga del burro
Al fons d'una nevera
Pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa

La brisa que t'encisa i eleva
Fins a perdre el contacte
Amb tu mateix, diu que ets viu
I que podries ser lliure
Té l'energia del canvi
D'una revolució o un espectacle
No saps si anar a comprar
O agafar una pancarta
Esperar a les rebaixes
O emborratxar-te

La brisa que t'encisa i eleva
Saps que mai serà teva
Com la sensació original
Que ja mai més recuperes
Et condemna a un infern
Sense greix ni bombolles
Que de tan insípid i light
Ja no fa por ni crema
Vius en la nit descremada
De la droga lleugera
Pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa

La brisa que t'encisa i eleva
Li demana al dia
Què accepta de la nit
A la vida de la mort
Al vell del jove
Al ric del pobre
Al mercat de tot allò
Que no està en venda
La brisa només bufa
Per tornar-te a sorprendre

La brisa que t'encisa i eleva
Saps que mai serà teva
Però és tan fabulós el miratge i
Collonuda l'espera
I fa l'hivern tan suportable
Quan et creixen flors a la cartera
Que deixaries la dona
Deixaries la feina
Si no fos perquè a fora
Bufa allò... Però, un moment
Allò què era?
Pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa
Pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa
Pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa
Pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa

The breeze

The breeze that enchants and elevates you
Until you lose touch
With yourself, it has the light
Of a Saturday morning
And the elegance of a crime
Of which you do not feel guilty
You want to take the risk
You are not afraid of its effects
The anxiety that heals
No other object gives it to you

The breeze that enchants and elevates you
You know it will never be yours
It is like a mirage of an oasis
There are those who admire and venerate it
Like the image of a saint
A hero or a flag
There are those who are fed up with it
And want to live a different life
It is the carrot of the donkey
At the bottom of a fridge
Pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa

The breeze that enchants and elevates you
Until you lose touch
With yourself, it tells you that you are alive
And that you could be free
It has the energy of change
Of a revolution or a spectacle
You do not know whether to go shopping
Or take a banner
Wait for the sales
Or get drunk

The breeze that enchants and elevates you
You know it will never be yours
Like the original feeling
Which you never recover
It condemns you to a hell
Without grease or bubbles
So bland and light
That it no longer scares or burns
You live in the cremated night
Of the light drug
Pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa

The breeze that enchants and elevates you
He asks the day
What it accepts of the night
In the life of death
To the old of the young
To the rich man of the poor
In the market of all that
That is not for sale
The breeze only blows
To surprise you again

The breeze that enchants and elevates you
You know it will never be yours
But the mirage is so fabulous and
The wait is great
And it makes winter so bearable
When flowers grow in your wallet
That you would leave your wife
You would quit your job
If it weren't for the fact that outside
That... But, wait a minute
What was that?
Pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa
Pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa
Pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa
Pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa, pa pa