Paroles et traduction Xavi Sarrià - Quan cau el sol

Quan cau el sol

Entre les runes
De cases vençudes
Escoltem com xiulen
Les bales perdudes
Seguim amagades
Sota les finestres
Retrats de famílies
Parets metrallades

Hi ha un nadó que plora
Sa mare l'abraça
Buscant noves forces
Per córrer a les fosques
La nostra ciutat
Ha quedat devastada
Però seguim lluitant

Entre les neus
De grans serralades
Encenem fogueres
Sota les estreles
Ens han rescatat
Les nostres guerrilleres
Armades de vida
Bales i esperances

N'hi ha una que em mira
Patint en silenci
Per la gent que estima
I ha quedat enrere
És la incertesa
Que ens mata per dintre
Però seguim lluitant

I quan cau el sol
De les nostres batalles
Vencem la foscor
Amb les antigues danses
Som la torxa encesa
Dels nostres ancestres
Herència i memòria
De la resistència

I sobre les cendres
De tantes derrotes
Seguirem alçant-nos
Una, dos, mil voltes
La nostra victòria
Seran els somriures
Que han de venir

Entre les flames
Del front de Kobane
Resistim el setge
Amb armes lleugeres
Sota un mur de foc
Hem quedat atrapades
Quatre milicianes
A les barricades

Però els nostres dits
En senyal de victòria
Combatem la mort
Sense esperar la glòria
Només ens queden
Unes poques bales
Però seguim lluitant

Entre la ràbia
De barris en runes
Un taüt de fusta
Carregat als muscles
Cares esgotades
De tanta barbàrie
Caminen callades
Però mai derrotades

Unes àvies criden
Visca la guerrilla!
Volen les banderes
I els pètals a l'aire
És el dolor
Que conviu amb nosaltres
Però seguim lluitant

I quan cau el sol
De les nostres batalles
Vencem la foscor
Amb les antigues danses
Som la torxa encesa
Dels nostres ancestres
Herència i memòria
De la resistència

I sobre les cendres
De tantes derrotes
Seguirem alçant-nos
Una, dos, mil voltes
La nostra victòria
Seran els somriures
Que han de venir

I quan cau el sol
De les nostres batalles
Vencem la foscor
Amb les antigues danses
Som la torxa encesa
Dels nostres ancestres
Herència i memòria
De la resistència

I sobre les cendres
De tantes derrotes
Seguirem alçant-nos
Una, dos, mil voltes
La nostra victòria
Seran els somriures
Que han de venir

When the Sun Sets

Among the ruins
Of fallen houses
We listen to the whistling
Of stray bullets
We remain hidden
Beneath the windows
Portraits of families
Walls riddled with shrapnel

A baby cries
His mother embraces him
Searching for new strength
To run through the darkness
Our city
Has been devastated
But we keep fighting

Among the snows
Of great mountain ranges
We light bonfires
Beneath the stars
We have been rescued
By our guerilla fighters
Armed with life
Bullets and hope

One of them looks at me
Suffering in silence
For the people she loves
And who were left behind
It is the uncertainty
That kills us inside
But we keep fighting

And when the sun sets
On our battles
We conquer the darkness
With ancient dances
We are the burning torch
Of our ancestors
Inheritance and memory
Of the resistance

And upon the ashes
Of so many defeats
We will keep rising
Once, twice, a thousand times
Our victory
Will be the smiles
That are yet to come

Among the flames
Of the Kobane front
We resist the siege
With light weapons
Under a wall of fire
We are trapped
Four female militia fighters
At the barricades

But our fingers
In a sign of victory
We fight death
Without waiting for glory
We only have
A few bullets left
But we keep fighting

Among the rage
Of neighborhoods in ruins
A wooden coffin
Carried on muscles
Exhausted faces
From so much barbarity
They walk in silence
But never defeated

Some grandmothers shout
Long live the guerilla!
Flags fly
And petals in the air
It is the pain
That lives with us
But we keep fighting

And when the sun sets
On our battles
We conquer the darkness
With ancient dances
We are the burning torch
Of our ancestors
Inheritance and memory
Of the resistance

And upon the ashes
Of so many defeats
We will keep rising
Once, twice, a thousand times
Our victory
Will be the smiles
That are yet to come

And when the sun sets
On our battles
We conquer the darkness
With ancient dances
We are the burning torch
Of our ancestors
Inheritance and memory
Of the resistance

And upon the ashes
Of so many defeats
We will keep rising
Once, twice, a thousand times
Our victory
Will be the smiles
That are yet to come