Текст и перевод песни At Versaris - A Cada Passa

A Cada Passa

Després d'entrar de cul a l'era del telèfon mòbil,
Escriure mòdul sis en una adreça,
Saber que no és la pressa què t'ha fet incrèdul,
Entendre que la peça clau era el llenguatge.
Habituar-nos a l'argot, a l'enèsima gota que vessa el got,
Al placatge del mercat.
La pòcima del mastegot,
L'aprenentatge, les hòsties, i la marca del foc.

Després de l'era digital. Informatius, tolerància,
Arxius il·legals, ànsia de llibertat sota videovigilància.
Control quirúrgic.
A cada passa malgrat la distància.
Després de convertir-nos en una llista negra de violents
Quan picàvem pedra a contracorrent, perseguint la nostra Venus,
Inoculant el virus del subjecte insurgent a cada passa.

Després d'haver estimat una gentada de persones,
Que han donat sentit a la bondat i han desmentit a Hobbes.
Després d'avorrir snobs bufaclatells a les tertúlies
I cops i manilles que ens obrissin els canells.

Després que ens aplatanés la semàntica demòcrata
Que estigmatitza el canvi amb la navalla més subtil,
Que esquinça el fil que havíem guardat en mil cabdells
Perquè arribin ells i jutgin violent cada perfil de nosaltres.

Després d'humanitzar-nos sols, autodidactes a la força a cada passa,
Perquè el mercat va tornar a sortir a la classe
I col·locà una diana a la universitat,
I la veritat va subhastar-se a classe.

Després d'estudiar escèptics cada opció pacífica
Per plantejar un nou paradigma, on viure sense por
I sense armes ni dolor, vam plorar amb Allende a la foscor
De cada passa i ara sols somiem en ales.

A cada passa, a cada passa, només somiem en bales.
Ens heu robat els somnis i seguim a cada passa
Només somiant en bales.
A cada passa, a cada passa, només somiem en bales.
I com que sempre véns a males seguim a cada passa, nen,
Només somiant en bales.

Després de sentir que la violència és tirar ous
I quatre pals, i l'elegància d'immortals yuppies és sana
Després que aquesta gent, tan ufana i tan superba,
No deixi parlar el meu poble mentre expulsa ma germana immigrant.

Després de l'escamot Dixan i de les ràtzies al Raval
I deixar els àrabs tremolant.
Després que el que és fonamental i inqüestionable marxi
I deixi sensacions de pesadesa i seguim vomitant.

Després de pregar per un salvavides miserable i, condescendents,
Ens donéssiu l'atur.
Després d'equiparar, treballar-nos un futur,
Amb competir, ser responsable i mediocres però pur.
I a males bategéssiu la propietat intel·lectual, els intel·lectes més mediocres
A l'assalt de la cosa més bonica, la música.
Ens és igual si véns a males:
Seguim a cada passa sols somiant en bales.

Després d'haver abraçat tanta gent,
Cridar el nostre odi als quatre vents
No hem vessat cap llàgrima de més
Per cap mort que no s'ho valgués
I menjar-nos assassinats que són accidents.
I buidar-nos l'ànima, contractes d'obra i servei
Quan legislava l'Opus Dei, estupefactes,
Llàstima, canvi de gos però els mateixos amos
La paraula màgica és el pacte entre marranos.

I què ens queda? La sàvia, que corre per les venes.
La ràbia ofega les penes, la gàbia de les nostres il·lusions
Cobertes de seda, les ferides i els nostres marrons.
Avui encenem bengales de buidor,
Baixem les escales del terror
I ens és igual si véns a males:
Seguim a cada passa, i només somiem en bales.

A cada passa, a cada passa, només somiem en bales.
Ens heu robat els somnis i seguim a cada passa
Només somiant en bales.
A cada passa, a cada passa, només somiem en bales.
I com que sempre véns a males, seguim a cada passa, nen,
Només somiant en bales.

With Every Step

After entering the era of the mobile phone backwards,
Writing module six in an address,
Knowing that it's not haste that made you incredulous,
Understanding that the key piece was language.
Getting used to the slang, to the nth drop that spills the glass,
To the market's tackle.
The potion of the blow,
The learning, the beatings, and the mark of fire.

After the digital era. News, tolerance,
Illegal files, longing for freedom under video surveillance.
Surgical control.
With every step, despite the distance.
After becoming a blacklist of violent people
When we were breaking stones against the current, chasing our Venus,
Inoculating the virus of the insurgent subject with every step.

After having loved a crowd of people,
Who have given meaning to goodness and disproved Hobbes.
After boring snobs with swollen cheeks at gatherings
And blows and tricks that would open our wrists.

After the democratic semantics flattened us,
That stigmatizes change with the most subtle knife,
That tears the thread we had kept in a thousand cocoons
So that they arrive and judge every profile of us as violent.

After humanizing ourselves alone, self-taught by force with every step,
Because the market came back to class
And placed a target on the university,
And the truth was auctioned off in class.

After skeptically studying each peaceful option
To propose a new paradigm, where to live without fear
And without weapons or pain, we cried with Allende in the darkness
Of each step and now we only dream of wings.

With every step, with every step, we only dream of bullets.
You have stolen our dreams and we continue with every step
Only dreaming of bullets.
With every step, with every step, we only dream of bullets.
And since you always come with bad intentions, we continue with every step, kid,
Only dreaming of bullets.

After feeling that violence is throwing eggs
And four sticks, and the elegance of immortal yuppies is healthy.
After these people, so proud and so superb,
Don't let my people speak while expelling my immigrant sister.

After the Dixan squad and the raids in the Raval
And leaving the Arabs trembling.
After what is fundamental and unquestionable leaves
And leaves feelings of heaviness and we continue vomiting.

After praying for a miserable lifeguard and, condescendingly,
You would give us unemployment.
After equating, working towards a future,
With competing, being responsible and mediocre but pure.
And badly you would beat intellectual property, the most mediocre intellects
In the assault of the most beautiful thing, music.
We don't care if you come with bad intentions:
We continue with every step only dreaming of bullets.

After having embraced so many people,
Shouting our hatred to the four winds
We haven't shed a single tear too many
For any death that wasn't worth it
And eating murders that are accidents.
And emptying our souls, work and service contracts
When Opus Dei legislated, stupefied,
Too bad, change of dog but the same owners
The magic word is the pact between marranos.

And what do we have left? The wise one, that runs through our veins.
Rage drowns sorrows, the cage of our illusions
Covered in silk, the wounds and our burdens.
Today we light flares of emptiness,
We descend the stairs of terror
And we don't care if you come with bad intentions:
We continue with every step, and we only dream of bullets.

With every step, with every step, we only dream of bullets.
You have stolen our dreams and we continue with every step
Only dreaming of bullets.
With every step, with every step, we only dream of bullets.
And since you always come with bad intentions, we continue with every step, kid,
Only dreaming of bullets.