Текст и перевод песни Cesk Freixas - La Petita Rambla del Poble Sec (feat. Txarango) [XL]

La Petita Rambla del Poble Sec (feat. Txarango) [XL]

Assegut a la Plaça del Sortidor
Aquí t'espero, com si fos el primer bar,
La Boheme, on comença el carrer Blai,
Que és la petita rambla del Poble Sec.

Parla'm de la pluja que ha plogut,
D'imatges molles als miralls damunt l'asfalt,
Potser és per això que el teatre està tan buit,
Potser és per això que avui sento tan buides les meves mans.

Tornarem a posar els peus damunt la sorra,
A la platja de Barcelona, alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
Que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port.

Parla'm de la vida que ha de vindre,
De tots els homes que estimen als altres homes.
Et pregunto si existeix la humanitat,
Si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants.

Mira, jo ja t'he vist plorar,
I creu-me quan et dic que em passa igual,
Quan em cantes les cançons mentre treballes,
Assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap.

Tornarem a posar els peus damunt la sorra,
A la platja de Barcelona, alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
Que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port.

Mentre a la cuina s'acumulen
Els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit,
Tinc por de posar ordre a aquesta vida,
O de fer-ho quan ja sigui massa tard.

Penso, quina sort tenir cançons
Per explicar-te que a vegades sóc al fons,
I treure l'energia necessària
Per lluitar i sobreviure en aquest maleït món.

Tornarem a posar els peus damunt la sorra,
A la platja de Barcelona, alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
Que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port.

Small Rambla of Poble Sec (feat. Txarango) [XL]

Sitting in Sortidor Square
Here I wait for you, as if it were the first bar,
La Boheme, where Blai street begins,
Which is the little Rambla of Poble Sec.

Tell me about the rain that has fallen,
Of soft images in the mirrors on the asphalt,
Perhaps that's why the theater is so empty,
Maybe that's why my hands feel so empty today.

We'll put our feet back in the sand,
On the beach of Barcelona, some night in July.
And we'll write that they'll never take our lives from us again,
That we give voice to the sails when we sing rumbas in the harbour.

Tell me about the life that is to come,
Of all the men who love other men.
I ask you if humanity exists,
Whether we must declare war on an army of ignoramuses.

Look, I've seen you cry,
And believe me when I tell you that the same thing happens to me,
When you sing me the songs while you work,
Pointing out my doubts like hammers in my head.

We'll put our feet back in the sand,
On the beach of Barcelona, some night in July.
And we'll write that they'll never take our lives from us again,
That we give voice to the sails when we sing rumbas in the harbour.

While in the kitchen
The dishes and glasses from last night's dinner pile up,
I'm afraid to put this life in order,
Or to do it when it's too late.

I think, how lucky to have songs
To tell you that sometimes I'm at the bottom,
And to draw the energy I need
To fight and survive in this damn world.

We'll put our feet back in the sand,
On the beach of Barcelona, some night in July.
And we'll write that they'll never take our lives from us again,
That we give voice to the sails when we sing rumbas in the harbour.