Текст и перевод песни Cesk Freixas - Acte de Violència

Acte de Violència

Cap més pas enrere

És divendres, pareu les màquines!
Els treballadors convoquen assemblea extraordinària
Als despatxos s'hi veuen ombres, mans que encaixen
Directius i president riuen i s'abracen

Mentrestant, els que fan la feina
La deixen de fer i s'ho prenen amb calma
'A la vaga!', crida un d'ells
I tots el segueixen amb consignes i pancartes

Des de les finestres, el gerent informa al secretari
De l'aturada, amb pèrdues milionàries
El sindicat, que ja havia firmat
Dialoga amb els obrers, amb un cert to amenaçant

Cap més pas enrere
És el pa que mereixem
Cap més pas enrere
És el pa que mereixem

És tan senzill com quedar-se a casa
La dignitat, quasi sempre, mereix un millor tracte
Al taller, a l'oficina, a la botica, al magatzem:
Si se'n van d'aquí, sense els seus braços no són res

Des de les finestres, el gerent informa al secretari
De l'aturada, amb pèrdues milionàries
El sindicat, que ja havia firmat
Dialoga amb els obrers, amb un cert to amenaçant

Un treballador parla amb un altre just a la sortida
Amb les paraules plenes de preguntes
No sap quin nom rep la necessitat
D'abaixar les mans esteses, de no voler més caritat

Cap més pas enrere
És el pa que mereixem
Cap més pas enrere
És el pa que mereixem

És divendres, pareu les màquines!
Els treballadors convoquen assemblea extraordinària

Act of Violence

No more steps backward

It's Friday, stop the machines!
The workers call an extraordinary assembly
In the offices you can see shadows, hands that fit
Executives and the president laugh and hug

Meanwhile, those who do the work
They stop doing it and they take it slow
'On strike!', shouts one of them
And everyone follows him with slogans and signs

From the windows, the manager informs the secretary
Of the stop, with millionaire losses
The union, which had already signed
Talks to the workers, with a certain threatening tone

No more steps backward
It's the bread we deserve
No more steps backward
It's the bread we deserve

It's as simple as staying at home
Dignity, almost always, deserves better treatment
In the workshop, in the office, in the pharmacy, in the warehouse:
If they go away, without their weapons they are nothing

From the windows, the manager informs the secretary
Of the stop, with millionaire losses
The union, which had already signed
Talks to the workers, with a certain threatening tone

A worker talks to another right at the exit
With the words full of questions
He doesn't know what name receives the need
Of lowering the outstretched hands, of not wanting more charity

No more steps backward
It's the bread we deserve
No more steps backward
It's the bread we deserve

It's Friday, stop the machines!
The workers call an extraordinary assembly