Текст и перевод песни Cesk Freixas - Avisa'M Quan Guanyi L'Amor

Avisa'M Quan Guanyi L'Amor

S'han creuat les vides en el lloc dels perdedors
Avui em sento més que mai a l'últim punt de l'estació
Brindaré amb copes buides per no perdre la raó
Avisa'm quan guanyi l'amor, espero ser habitant del món

La vida que m'atrapa, damunt d'un tauler d'escacs
Tan sols un moment de descans, missatges que ha fet i tabac
Miralls a la cullera i temps que s'apaga al cendrer
Qui entrarà per destrossar-me, quant em costarà la sort?

Diga'm on serem quan passi el temps i torni el fred
Potser estimant habitacions d'algun hotel al mig del cel
Recordaré vies d'abans i serà trist no pensar en res
Que complicat que es fa tornar
I que senzill que és creure en tot

Potser és l'aeroport buit d'un viatge compartit
A les cançons que es canten sense ganes
Potser és només això quan és potsers hi ha en el camí
A tu et regalo el braç del sostre de la nit

T'espero a la plaça, em trobaràs llegint Martí
Et guardaré tardes de Sol, potser també un vaset de vi
Que es gronxin els fantasmes, diguel-s'hi: feu-ho per mi
No hi ha cap més peatge, maleïr els nostres botxins

Potser és l'aeroport buit d'un viatge compartit
A les cançons que es canten sense ganes
Potser és només això quan és potsers hi ha en el camí
A tu et regalo el braç del sostre de la nit

Potser és aquesta por de quedar sols i seguir aquí
On les portes que se'ns tanquen quan no les provem d'obrir
Potser és només això quan és potsers hi ha en el camí
A tu et regalo el braç del sostre de la nit

Let Me Know When Love Wins

Our lives crossed over in the losers' corner
Today I feel like I'm at the final station
I will toast with empty glasses so as not to lose my mind
Let me know when love wins, I hope to be an inhabitant of the world

Life has caught me, on a chessboard
Just a moment of rest, messages she wrote and tobacco
Mirrors in the spoon and time burns out in the ashtray
Who will come to destroy me, how much will luck cost me?

Tell me where we will be when time passes and the cold returns
Perhaps loving hotel rooms somewhere in the middle of the sky
I will remember past paths and it will be sad not to think of anything
How complicated it is to return
And how easy it is to believe in everything

Perhaps it's the empty airport of a shared journey
For songs that are sung without desire
Maybe it's just this when there are maybes along the way
To you I give the arm of the roof of the night

I'll wait for you at the square, you'll find me reading Martí
I will save you afternoons of sunshine, perhaps also a glass of wine
Let the ghosts swing, tell them: do it for me
There's no more toll, curse our executioners

Perhaps it's the empty airport of a shared journey
For songs that are sung without desire
Maybe it's just this when there are maybes along the way
To you I give the arm of the roof of the night

Maybe it's this fear of being alone and staying here
Where the doors that close on us when we don't try to open them
Maybe it's just this when there are maybes along the way
To you I give the arm of the roof of the night