Текст и перевод песни Cesk Freixas - Cloenda

Cloenda

Fa tan de mal que porto un dolor estrany que viatja sempre amb mi,
Com un revòlver apuntant el cap o, al canell, un punyal petit.
Ni t'imagines el forat tan gran que m'habita al mig del pit.
Un meteorit m'ha foradat la pell, un impacte, un imprevist

Dilueixo amb sang aquest verí: com t'abraço? Això és tan trist.
Tothom em diu que és qüestió de
Temps, però el teu temps ja no és aquí.
Alguna cosa va fer "crac" dins teu, un silenci, l'eco d'un crit.
Ressituo els dubtes que tinc, una calma que no sé dir

No vull tancar els ulls, la memòria no té parpelles
I et mantenim tan viu en el record,
Si construïm el dol a poc a poc i són de fusta les bastides
Que avui sostenen els nostres cors,
Que avui sostenen els nostres cors

Acostumat a recórrer amb motor i arribar en algun punt,
No tinc vehicle, no tinc carretera que m'acosti cap a tu.
Deixo el meu cos a la mercè de lleis intocables, i caic al buit.
La gravetat em salvarà del mal de romandre quiet i mut

No vull tancar els ulls, la memòria no té parpelles
I et mantenim tan viu en el record,
Si construïm el dol a poc a poc i són de fusta les bastides
Que avui sostenen els nostres cors,
Que avui sostenen els nostres cors,
Que avui sostenen els nostres cors

No vull tancar els ulls, la memòria no té parpelles
I et mantenim tan viu en el record,
Si construïm el dol a poc a poc i són de fusta les bastides
Que avui sostenen els nostres cors

No vull tancar els ulls, la memòria no té parpelles
I et mantenim tan viu en el record,
Si construïm el dol a poc a poc i són de fusta les bastides
Que avui sostenen els nostres cors,
Que avui sostenen els nostres cors,
Que avui sostenen els nostres cors

Closing

Such a strange pain accompanies me, it always travels with me,
Like a gun aimed at my head or a small dagger at my wrist.
You can't imagine the huge gap that remains in the middle of my chest.
A meteorite has pierced through my skin, an impact, a surprise

I dilute this poison with blood: how can I hold you? This is so sad.
Everyone tells me it's a matter of
Time, but your time is no longer here.
Something snapped within you, a silence, the echo of a scream.
I refocus my doubts, a peace that I can't explain

I don't want to close my eyes, memory has no eyelids,
And we keep you so alive in our memory.
If we build grief little by little, and the scaffolding is timber
That today holds up our hearts
That today holds up our hearts

Accustomed to getting there by motor and arriving at a point,
I have no vehicle, no road that can take me near you.
I leave my body to the mercy of untouchable laws, and I fall into the void.
Gravity will save me from the pain of remaining silent and still

I don't want to close my eyes, memory has no eyelids,
And we keep you so alive in our memory.
If we build grief little by little, and the scaffolding is timber
That today holds up our hearts,
That today holds up our hearts,
That today holds up our hearts

I don't want to close my eyes, memory has no eyelids,
And we keep you so alive in our memory.
If we build grief little by little, and the scaffolding is timber
That today holds up our hearts

I don't want to close my eyes, memory has no eyelids,
And we keep you so alive in our memory.
If we build grief little by little, and the scaffolding is timber
That today holds up our hearts,
That today holds up our hearts,
That today holds up our hearts