Текст и перевод песни Cesk Freixas - He de partir-me en dos

He de partir-me en dos

No us penseu que és per qüestió de vici,
Que ningú s'aixequi encara que el miri,
Ja fa dies que acabo discutint amb la gent,
Perquè diu que jo canto coses indecents...

T'estimo, amor meu,
No em deixis sol.
No et vull sentir tan lluny,
Mira que jo ploro...

Ho veuen? Ja sóc decent; m'ha sigut fàcil.
Que el públic s'agrupi i que m'aclami.
Que s'apropin els nens, tots els amants del ritme.
Que es quedin asseguts els intel·lectuals...

He de partir-me en dos...
Uns diuen que aquí,
Altres diuen que allà,
I jo només vinc a dir,
Només vinc a cantar,
I no importa la sort
Que pugui tenir
Una cançó.

Uns diuen que aquí,
Altres diuen que allà,
I jo només vinc a dir,
Només vinc a cantar,
I no importa que després
Em suspenguin l'actuació...

Jo també vaig cantar en tons menors,
També vaig tenir tots aquests dolors.
Jo també semblava que cantés com un sant,
També vaig repetir en més de cent i mil cants;

T'estimo, amor meu...

Però vaig aventurar-me amb més assumptes,
I van aparèixer causes, atzars i lluites;
L'amnistia, el carrer, la cançó de protesta,
I el poeta del poble es va posar de moda...

He de partir-me en dos...

Jo voldria cantar encaputxat
I després barrejar-me al vostre costat,
Encara que així no hagués conegut
Alguns racons de la terra i a persones com tu...

T'estimo, amor meu...

No repetiré més aquesta tornada,
Veig que alguns ulls m'encenen amb mala mirada,
I si us sóc sincer temo no ser interpretat,
Gairebé sempre el què passa és que algú ha malpensat...

He de partir-me en dos...

I have to split myself in two

Don't think it's because of vice,
Don't let anyone get up, even if they look at you,
I've been arguing with people for days now,
Because they say I sing indecent things...

I love you, my love,
Don't leave me alone.
I don't want to hear you so far away,
Look, I'm crying...

You see? I'm decent now; it was easy.
Let the audience gather and cheer for me.
Let the children come closer, all the rhythm lovers.
Let the intellectuals sit down...

I have to split myself in two...
Some say here,
Others say there,
And I only come to say,
I only come to sing,
And it doesn't matter the fate
That a song can have.
One song.

Some say here,
Others say there,
And I only come to say,
I only come to sing,
And it doesn't matter if after that
They suspend my performance...

I also sang in minor keys,
I also had all these pains.
I also seemed to sing like a saint,
I also repeated in more than a hundred thousand songs;

I love you, my love...

But I ventured into more matters,
And causes, chances, and struggles appeared;
Amnesty, the street, the protest song,
And the poet of the people became fashionable...

I have to split myself in two...

I would like to sing hooded
And then mingle with you,
Even if that way I hadn't known
Some corners of the earth and people like you...

I love you, my love...

I won't repeat this refrain again,
I see that some eyes light up with a bad look,
And if I'm honest, I'm afraid of not being interpreted,
Almost always what happens is that someone has misjudged...

I have to split myself in two...