Текст и перевод песни Cesk Freixas - No Ploris, Mare

No Ploris, Mare

Sis anys esperant a fer foc nou
Del soroll blanc del silenci
Que vesteix les mirades alienes

No ploris, mare
No hem dit a aquesta casa
S'han inventat les abraçades
Per fer evitable aquesta pena
Avui no celebrem la teva absència
El record ens glaça
Però la vida ens empeny

L'àvia posa les espelmes damunt la taula
I al teu lloc hi ha un dibuix que ha fet el més petit
Si poguessis veure'l ara
Mira com ha crescut
És vint-i-cinc i tots pensem en tu

S'encenen totes les llums dels arbres
I procuro arribar a temps
A l'esclat d'una eufòria que conting
Ser feliç veient el fill
Que és l'empelt dels nostres cossos
El nostre futur més precís

Avui no celebrem la teva absència
El record ens glaça
Però la vida ens empeny
L'àvia posa les espelmes damunt la taula
I al teu lloc hi ha un dibuix que ha fet el més petit
Si poguessis veure'l ara
Mira com ha crescut
És vint-i-cinc i tots pensem en tu

L'àvia posa les espelmes damunt la taula
I al teu lloc hi ha un dibuix que ha fet el més petit
Si poguessis veure'l ara
Mira com ha crescut
És vint-i-cinc i tots pensem en tu

Don't Cry, Mom

Six years waiting to make a new fire
From the white noise of silence
That dresses strangers' gazes

Don't cry, Mom
We haven't said in this house
Hugs were invented
To make this pain avoidable
Today we don't celebrate your absence
The memory chills us
But life pushes us

Grandma puts the candles on the table
And in your place there's a drawing that the youngest has made
If you could see him now
Look how he's grown up
He's twenty-five and we all think of you

All the lights of the trees are lit
And I try to get there on time
To the outburst of an euphoria that I contain
Being happy seeing the son
Who is the graft of our bodies
Our most precise future

Today we don't celebrate your absence
The memory chills us
But life pushes us
Grandma puts the candles on the table
And in your place there's a drawing that the youngest has made
If you could see him now
Look how he's grown up
He's twenty-five and we all think of you

Grandma puts the candles on the table
And in your place there's a drawing that the youngest has made
If you could see him now
Look how he's grown up
He's twenty-five and we all think of you