Текст и перевод песни Cesk Freixas - Vaig Venir del Nord

Vaig Venir del Nord

Si estrenys fort els punys
Tindré la força del millor guerrer
No sóc com Ulisses
De Troia juro que tornaré

Vaig venir del nord
I ara som un país sencer
Al desert que habites
Hi ha un exèrcit com un ram d'estels

Fa fred sense tu, però sóc viu
Fa fred sense tu, però sóc viu

A les nits d'Alacant
El vent del poblé em porta cap a tu
Ets un vers d'Estellés
Un gran cor que esclata al mig del sud

No et vull posseir
Et vull lliure com la terra on visc
Som tot el que comença
No ens governa la por ni el destí

Fa fred sense tu, però sóc viu
Estimo el teu temps perquè lluites
I per si encara no he arribat
Et deixo les mans plenes de justícia

Som els obrers del nou món
Resistents a l'embat del poder
Per això serveix la poesia

Et vull retrobar
En el comú de les nostres cançons
El plaer del plural
Nosaltres som aquells que ho podem tot

Sense tu, però sóc viu
Estimo el teu temps perquè lluites
I per si encara no he arribat
Et deixo les mans plenes de justícia

Som els obrers del nou món
Resistents a l'embat del poder
Per això serveix la poesia
Per guarir la pell ferida

I Came from the North

If you clench your fists
I will have the strength of the best warrior
I am not like Ulysses
I swear I will return from Troy

I came from the north
And now I am a whole country
In the desert that you inhabit
There is an army like a bouquet of stars

It's cold without you, but I'm alive
It's cold without you, but I'm alive

On the nights of Alacant
The wind from the village brings me to you
You are a verse by Estellés
A great heart that bursts in the middle of the south

I don't want to possess you
I want you free like the land where I live
We are all that begins
We are not ruled by fear or destiny

It's cold without you, but I'm alive
I love your time because you fight
And in case I haven't arrived yet
I leave your hands full of justice

We are the workers of the new world
Resisting the onslaught of power
That's what poetry is for

I want to find you again
In the commonality of our songs
The pleasure of the plural
We are the ones who can do it all

Without you, but I'm alive
I love your time because you fight
And in case I haven't arrived yet
I leave your hands full of justice

We are the workers of the new world
Resisting the onslaught of power
That's what poetry is for
To heal the wounded skin