Текст песни Dona arbre - Clara Peya , Ferran Savall

És la dona arbre
Meitat dona i meitat arbre
Fa tant temps que no confia en les persones
Que ara parla molt millor amb les papallones
I a la nit la visten els mussols
I els llops canten compartint el seu udol amb ella
És la dona arbre
Meitat dona i meitat arbre
La seva ànima és la branca despullada
On estols d′ocells reposen a bandades
I l'abriguen del fred de cada nit
I li adormen l′amargor que viu al pit
Dona arbre
Potser de tant plorar et sortiran fulles a les galtes
Dona arbre
Que balles la teva ombra quan estàs desesperada
És la dona arbre
Dilluns dona i dijous arbre
Els dilluns la por li embruta les pestanyes
I difumina la claror de les mirades
I els dijous trenca el vincle umbilical
I s'arrela al bosc que l'ha acollit des que has marxat
El cor de marbre
Cada dia que no és arbre
Quan és dona és carrer sense sortida
I no entén
Per què el seu Déu no et ressuscita
Quan és arbre t′integra en el seu tronc
I prens vida
Convertint-te en l′eco del seu so
Dona arbre
Potser de tant plorar
Et sortiran fulles a les galtes
Dona arbre
Que balles la teva ombra
Quan estàs desesperada
Dona arbre
Potser de tant plorar
Et sortiran fulles a les galtes
Dona arbre
Que balles la teva ombra
Quan estàs desesperada