Текст и перевод песни EBRI KNIGHT - Foc

Foc

Des de les mines tristes a ciutats de carbó
Ens han cremat els llibres i ens han clavat la por
Hem caminat pels segles, hem navegat pels anys
Amb sorra a les sabates i amb pedres a les mans
Hem fet caure nissagues, hem escalfat l'hivern
I amb torxes i fogueres hem fet glaçar l'infern
Vam prendre la Bastilla amb els nostres ferits
Xiulant les guillotines als carrers de París
Els pobles s'aixequen, els barris desperten
I a cops de mitjanit fan sortir el sol
Sents clara la crida, et cou la ferida
La teva vida és en joc, ren aire i crida: foc
El pa que no teníem el vam prendre dels rics
Vam prendre Barcelona l'estiu del trenta-sis
I dels crits de la selva als xiscles de l'oblit
Totes les veus gemeguen, ha començat la nit
Ha començat la nit
Ens van sembrar misèries, ens van sembrar terrors
I ara enmig de les cendres veuran com creixen flors
El nostre món desperta, desperta el nostre món
I entre reixes que cauen, el seu pitjor malson
Els pobles s'aixequen, els barris desperten
I a cops de mitjanit fan sortir el sol
Sents clara la crida, et cou la ferida
La teva vida és en joc, pren aire i crida: foc
Creuant deserts, creuant fronteres
Creuant el mar, creuant el mar
Creuant el cel, creuant tempestes
Creuant el mar, creuant el mar
Els pobles s'aixequen, els barris desperten
I a cops de mitjanit fan sortir el sol
Sents clara la crida, et cou la ferida
La teva vida és en joc, pren aire i crida: foc

Fire

From the sad mines to coal cities
They burned our books and instilled fear in us
We have walked through the centuries, we have sailed through the years
With sand in our shoes and stones in our hands
We have brought down dynasties, we have warmed the winter
And with torches and bonfires we have made hell freeze over
We took the Bastille with our wounded
Whistling guillotines in the streets of Paris
Towns rise up, neighborhoods awaken
And with blows of midnight they bring out the sun
You hear the call clearly, your wound burns
Your life is at stake, take a breath and shout: fire
The bread we didn't have we took from the rich
We took Barcelona in the summer of 1936
And from the cries of the jungle to the screams of oblivion
All voices groan, the night has begun
The night has begun
They sowed misery, they sowed terror
And now amidst the ashes they will see how flowers grow
Our world awakens, our world awakens
And among falling bars, their worst nightmare
Towns rise up, neighborhoods awaken
And with blows of midnight they bring out the sun
You hear the call clearly, your wound burns
Your life is at stake, take a breath and shout: fire
Crossing deserts, crossing borders
Crossing the sea, crossing the sea
Crossing the sky, crossing storms
Crossing the sea, crossing the sea
Towns rise up, neighborhoods awaken
And with blows of midnight they bring out the sun
You hear the call clearly, your wound burns
Your life is at stake, take a breath and shout: fire