Текст и перевод песни Els Amics De Les Arts - L'Home Que Dobla en Bruce Willis (En Directe)

L'Home Que Dobla en Bruce Willis (En Directe)

A l'escena final,
Fa aterrar un avió a Central Park.
I la gran patacada,
Dóna pas a un silenci brutal.

Els vianants s'hi aproximen,
Primer atònits després expectants.
Que cada segon que passa,
Té més números d'haver-la palmat.

I quan la porta finalment s'obre,
La gent crida i comença a aplaudir.
Tots dos saluden, es besen i ell li diu:
"Nena, ara ja som més que amics?".

Sóna una orquestra i el pla fon a negre,
I surten les lletres finals.
Recull la carpeta i els auriculars,
S'abraça amb el tècnic i marxa cansat.

I es que l'home que dobla en Bruce Willis,
Que viu aventures només amb la veu.
L'home que dobla en Bruce Willis,
Que no és de Manhattan, que és de Cardedeu.

Avui nit d'estrena, de comiat,
Un actor posa el punt i final.
El nostre home té una idea, no si val dubtar.
Potser és l'última oportunitat.

Tothom es gira i una limusina s'atura entre flaixos i tweets.
S'obre pas entre entre els fotògrafs,
Es treu el barret tremolant,
Se'l posa contra el pit i diu:

"Hello dear Mr. Willis,
It's such a big pleasure to meet you at last".
No és pas un crack en idiomes,
Però almenys aquest tros se'l porta preparat.

Tots dos es miren i el món s'atura.
"Ai l'as si tingués un minut".
Per dir-li gràcies per les aventures,
Per tot el camí que hem recorregut junts.

Però la cara que posa en Bruce Willis
No deixa cap marge per l'ambigüitat.
I es que l'home n'hagués tingut prou
Amb un gest, un somriure de complicitat.

Que no arribarà mai perquè hi ha un gaurdaespatlles,
Que el paguen per això, que li fot una empenta i que cau en rodó.
Que queda estès a terra que es pensen que és boig.
"Oh, my god! Oh, my god! Oh, my god!".

L'home que dobla en Bruce Willis
De fora el cinema sent la seva veu.
Uns vianants intenten reanimar-lo. Entre dos l'agafen i el posen d'empeus.
L'home els hi diu que en Bruce Willis és un amic seu,
Però ningú no se'l creu.

The Man Who Dublicates for Bruce Willis (Live)

In the final scene,
He crash-lands a plane in Central Park.
And the big thud,
Gives way to brutal silence.

Pedestrians approach,
First stunned, then expectant.
That every second that passes,
Has more chances of him having kicked the bucket.

And when the door finally opens,
The crowd cheers and starts to applaud.
They both greet each other, they kiss and he says:
"Darling, are we more than just friends now?".

An orchestra plays and the scene fades to black,
And the end credits roll.
He collects his folder and his headphones,
Hugs the technician and leaves, tired.

And that's the man who dubs for Bruce Willis,
Who lives adventures only with his voice.
The man who dubs for Bruce Willis,
Who's not from Manhattan, but from Cardedeu.

Tonight is the premiere, a farewell,
An actor brings the full stop.
Our man has an idea, let's not doubt its value.
Perhaps it's the last opportunity.

Everyone turns around and a limousine stops amidst flashes and tweets.
He makes his way through the photographers,
Takes off his hat, trembling,
Puts it to his chest and says:

"Hello dear Mr. Willis,
It's such a big pleasure to meet you at last".
He's not a language whiz,
But at least he's prepared this bit.

They both look at each other and the world stops.
"Ah, gee, if only I had a minute".
To thank him for the adventures,
For the path we've traveled together.

But the face Bruce Willis pulls
Leaves no room for ambiguity.
And that man would have had enough
With a gesture, a smile of understanding.

That will never arrive because there's a bodyguard,
Who is paid for this, who gives him a push and he falls all over.
Who lies flat on the floor, they think he's mad.
"Oh, my god! Oh, my god! Oh, my god!".

The man who dubs for Bruce Willis
Hears his voice from outside the cinema.
Some pedestrians try to revive him, two take hold of him and put him back on his feet.
The man tells them that Bruce Willis is a friend of his,
But nobody believes him.