Текст и перевод песни Els Amics De Les Arts - L'Home Que Dobla En Bruce Willis

L'Home Que Dobla En Bruce Willis

A l'escena final
Fa aterrar un avió a Central Park
I la gran patacada
Dóna pas a un silenci brutal

Els vianants s'hi aproximen
Primer atònits després expectants
Que cada segon que passa
Té més números d'haver-la palmat

I quan la porta finalment s'obre
La gent crida i comença a aplaudir
Tots dos saluden, es besen i ell li diu
Nena, ara ja som més que amics?

Sona una orquestra i el pla fon a negre
I surten les lletres finals
Recull la carpeta i els auriculars
S'abraça amb el tècnic i marxa cansat

I es que l'home que dobla en Bruce Willis
Que viu aventures només amb la veu
L'home que dobla en Bruce Willis
Que no és de Manhattan, que és de Cardedeu

Avui nit d'estrena, de comiat
Un actor posa el punt i final
El nostre home té una idea, no si val dubtar
Potser és l'última oportunitat

Tothom es gira i una limusina s'atura entre flaixos i tweets
S'obre pas entre entre els fotògrafs
Es treu el barret tremolant
Se'l posa contra el pit i diu

Hello dear Mr. Willis
It's such a big pleasure to meet you at last
No és pas un crack en idiomes
Però almenys aquest tros se'l porta preparat

Tots dos es miren i el món s'atura
Ai l'as si tingués un minut
Per dir-li gràcies per les aventures
Per tot el camí que hem recorregut junts

Però la cara que posa en Bruce Willis
No deixa cap marge per l'ambigüitat
I es que l'home n'hagués tingut prou
Amb un gest, un somriure de complicitat

Que no arribarà mai perquè hi ha un gaurdaespatlles
Que el paguen per això, que li fot una empenta i que cau en rodó
Que queda estès a terra que es pensen que és boig
Oh, my god, oh, my god, oh, my god!

L'home que dobla en Bruce Willis
De fora el cinema sent la seva veu
Uns vianants intenten reanimar-lo
Entre dos l'agafen i el posen d'empeus
L'home els hi diu que en Bruce Willis és un amic seu
Però ningú no se'l creu

The Man Who Dubs Bruce Willis

In the final scene
He lands a plane in Central Park
And the big crash
Gives way to a brutal silence

Passersby approach
First stunned, then expectant
That every passing second
Means more chances of having kicked the bucket

And when the door finally opens
People shout and start to applaud
They both wave, kiss and he says to her
Baby, are we more than friends now?

An orchestra plays and the shot fades to black
And the closing credits roll
He picks up the folder and the headphones
Hugs the technician and leaves tired

And it's that the man who dubs Bruce Willis
Who lives adventures only with his voice
The man who dubs Bruce Willis
Who's not from Manhattan, who's from Cardedeu

Premiere tonight, farewell
An actor puts the full stop
Our man has an idea, not if it's worth doubting
Maybe it's the last chance

Everyone turns around and a limo stops among flashes and tweets
He makes his way through the photographers
Takes off his hat, trembling
Puts it against his chest and says

Hello dear Mr. Willis
It's such a big pleasure to meet you at last
He's not a cracker in languages
But at least he has this piece ready

They both look at each other and the world stops
Oh, ace, if I had a minute
To thank you for the adventures
For all the way we've traveled together

But the face Bruce Willis puts on
Leaves no room for ambiguity
And the man would have had enough
With a gesture, a smile of complicity

That will never come because there's a bodyguard
Who gets paid for this, who gives him a push and makes him fall flat
Who is left lying on the ground that they think he's crazy
Oh, my god, oh, my god, oh, my god!

The man who dubs Bruce Willis
Hears his voice outside the cinema
Some passersby try to revive him
Two of them grab him and put him on his feet
The man tells them that Mr. Willis is a friend of his
But nobody believes him