Текст и перевод песни Feliu Ventura - Lluna de safrà

Lluna de safrà

Em vaig perdre de nit en els seus ulls
Plorats com una lluna de safrà
A lloms d'una esperança galopant
Que portava notícies d'Al-Aaiun

Encara ara s'enyora del desert
Com una haima coberta d'estels
Guardada en la memòria dels seus vells
Que ha travessat dels segles al present

Recorrerà la teua veu el món
Arena que s'escamparà amb el vent
Sobre aquell solidari sentiment
Dels versos que contenen el teu nom

Molt prompte tornaràs amb els teus peus
A escriure sobre dunes ancestrals
Els passos que de forma natural
Va reservar la història per als teus

Escoltaràs, de nou, l'alè del mar
Guardat en la memòria dels teus vells
A lloms d'una esperança galopant
Arena que s'escamparà amb el vent, vent, vent...

Saffron Moon

My soul was lost in the night in her eyes,
Tears like a saffron moon in the skies,
As if carried by a galloping hope
With news from Al-Aaiun to elope.

She still reminisces of the desert's gleam
Like a tent twinkling with stars, it seems,
Etched in her elders' memories,
A legacy that spans centuries.

Your voice will soar beyond the seas,
Like sand scattered by the breeze,
Bearing the solidarity imbued
In verses where your name is imbued.

Soon you will tread the dunes anew
And write upon their ancient hue
The steps that history designed
For your footsteps, forever entwined.

Once more, you'll hear the ocean's call,
Echoes of ancestors, forever enthralled,
Upon a hope that spurs you on,
Like sand scattered by the wind, my bronzed dawn.