Текст и перевод песни Joan Isaac - Viure

Viure

Podria viure ignorant la història meva que no vull
Podria viure ignorant
El temps inútil que hem perdut
La meva mort entre xiprers, tot fent-me terra lentament

Podria viure sense saber dels arbres aquell cant secret
Que escolto quan la llum s'adorm, i l'aigua clara d'en Rimbaud
Els suaus nocturns de Chopin, en Bach, en Mozart o en Ravel

Podria viure ignorant els anys que em van assecant la pell
I dos llaguts creuant-se a la mar
La tomba freda d'un company
Les dues roses que hi ha posat, colgant el plom que l'ha enterrat

Podria viure sense lluitar per allò que crec que ens correspon
Un aire nou per respirar
Però encara sento que cada matí, un sol neix entre els meus dits
Una claror que em fa aixecar viure! viure!

Podria créixer fent-me estrany a aquell poeta decadent
Esclau d'un art que em fa fiblar, o la humanitat dels meus carrers
La llengua que m'estimo tant, l'aroma d'un amor llunyà

Podria escriure sense dolor fugint de l'odi que retinc
Podria escriure sens dolor silencis llargs dins les cançons
Històries tendres, versos blancs, morals, triomfants, inconsistents

Podria viure sense lluitar per allò que crec que ens correspon
Un aire nou per respirar
Però encara sento que cada matí, un sol neix entre els meus dits
Una claror que em fa aixecar viure! viure!
Però encara sento que cada matí, un sol neix entre els meus dits
Una claror que em fa aixecar viure! viure!

Live

I could live, ignoring the history of mine that I don't want
I could live, unaware
Of the useless time we've wasted
My death among cypress trees, slowly turning to dust

I could live without knowing of the trees that secret song
Which I hear when the light falls asleep, and the clear water of en Rimbaud
The soft nocturnes of Chopin, in Bach, in Mozart or in Ravel

I could live, unaware of the years that are drying my skin
And two boats crossing in the sea
The cold tomb of a friend
The two roses that are placed there, hanging the lead that has buried him

I could live without fighting for what I believe is ours
A fresh air to breathe
But I still feel that every morning, a sun rises between my fingers
A light that makes me rise and live! live!

I could grow up being strange to that decadent poet
Slave of an art that makes me falter, or the humanity of my streets
The language that I love so much, the aroma of a distant love

I could write without pain, fleeing from the hatred that I contain
I could write without pain, silent pauses in the songs
Tender stories, blank verses, morals, triumphant, inconsistent

I could live without fighting for what I believe is ours
A fresh air to breathe
But I still feel that every morning, a sun rises between my fingers
A light that makes me rise and live! live!
But I still feel that every morning, a sun rises between my fingers
A light that makes me rise and live! live!