Текст и перевод песни Lluís Llach - Campanades a Morts

Campanades a Morts

Campanades a morts
Fan un crit per la guerra
Dels tres fills que han perdut
Les tres campanes negres.
I el poble es recull
Quan el lament s′acosta,
Ja són tres penes més
Que hem de dur a la memòria.
Campanades a morts
Per les tres boques closes,
Ai d'aquell trobador
Que oblidés les tres notes!
Qui ha tallat tot l′alè
D'aquests cossos tan joves,
Sense cap més tresor
Que la raó dels que ploren?
Assassins de raons, de vides,
Que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
I que en la mort us persegueixin les nostres memòries.
Campanades a morts
Fan un crit per la guerra
Dels tres fills que han perdut
Les tres campanes negres.
II
Obriu-me el ventre
Pel seu repòs,
Dels meus jardins
Porteu les millors flors.
Per aquests homes
Caveu-me fons,
I en el meu cos
Hi graveu el seu nom.
Que cap oratge
Desvetllí el son
D'aquells que han mort
Sense tenir el cap cot.
Obriu-me el ventre
Pel seu repòs,
Dels meus jardins
Porteu les millors flors.
III
Disset anys només
I tu tan vell;
Gelós de la llum dels seus ulls,
Has volgut tancar ses parpelles,
Però no podràs, que tots guardem aquesta llum
I els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.
Disset anys només
I tu tan vell;
Envejós de tan jove bellesa,
Has volgut esquinçar els seus membres,
Però no podràs, que del seu cos tenim record
I cada nit aprendrem a estimar-lo.
Disset anys només
I tu tan vell;
Impotent per l′amor que ell tenia,
Li has donat la mort per companya,
Però no podràs, que per allò que ell va estimar,
El nostres cos sempre estarà en primavera.
Disset anys només
I tu tan vell;
Envejós de tan jove bellesa,
Has volgut esquinçar els seus membres,
Però no podràs, que tots guardem aquesta llum
I els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.
I els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.
La misèria esdevingué poeta
I escrigué en els camps
En forma de trinxeres,
I els homes anaren cap a elles.
Cadascú fou un mot
Del victoriós poema.

Campanades a Morts

Bells to the dead
Make a cry for war
Of the three children who have lost
The three black bells.
And the people gather
When the lament draws near,
There are three more penalties.
Which we must bring to the memory.
Bells to the dead
For the three closed mouths,
Woe to that troubadour
Forget the three notes!
Who cut off all the breath
Of such young bodies,
No more treasure
What is the reason for those who cry?
Killers of reasons, of lives,
May you never rest in any of your days
And may our memories haunt you in death.
Bells to the dead
Make a cry for war
Of the three children who have lost
The three black bells.
II
Open my stomach
For his rest,
Of my gardens
Bring the best flowers.
For these men
Dig me deep,
And in my body
Write his name.
That no gold
Wake up the sound
Of those who have died
Without having a head.
Open my stomach
For his rest,
Of my gardens
Bring the best flowers.
III
Seventeen years only
And you so old;
Jealous of the light of his eyes,
You wanted to close your eyelids,
But you can't, let us all keep this light
And our eyes will be flashes for your evenings.
Seventeen years only
And you so old;
Envious of such young beauty,
You wanted to tear your limbs apart.,
But you cannot, that of his body we have record
And every night we learn to love him.
Seventeen years only
And you so old;
Impotent by the love he had,
You gave him death as a companion.,
But you can't, because of what he loved,
Our bodies will always be in the spring.
Seventeen years only
And you so old;
Envious of such young beauty,
You wanted to tear your limbs apart.,
But you can't, let us all keep this light
And our eyes will be flashes for your evenings.
And our eyes will be flashes for your evenings.
Poverty became a poet
I wrote in the fields.
In the form of trenches,
And the men came to them.
Each was a word.
Of the victorious poem.