Текст и перевод песни Lluís Llach - El Café Antic

El Café Antic

Al Cafè Antic quan la cervesa
Desvetlla somnis pels senzills
Pugem les vinyes amb les estrelles
I fem l′amor als déus humils
Ella té uns ulls de poesia,
Tu el cos de cirerer florit,
Alguns festegen la Maria
Mentre jo et guanyo al parxís.
Però a Bòsnia ja no hi neixen les flors
Mentre aquí és maig i en Sergi canta,
Plora el vent i ens sagna el cor
Per tant d'horror que ens separa.
Europa creix sobre els vostre morts
Mercadejant sense vergonya,
Però la fredor d′aquest guinyol
Mai no hi serà la cafè nostre.
Al Cafè Antic el fum s'emporta
Temors i angoixes nit enllà
Mentre amb el ritme de les converses
Roden les boles del billar.
I quan la lluna a Sant Antoni
Busca el seu lloc entre els xiprers
El poble sembla que se n'adoni
Que és allí dalt només per ell.
Però a Rio encara maten infants
I algú ha pagat per cada bala,
Compra el seu viure el poderós
Assassinant la misèria.
La nit estén el seu trist parany
Sobre els "meninos" que tremolen,
Rostres que escruten la foscor
Cercant l′amor que enlloc troben.
Al Cafè Antic el temps reposa
I els dits no en compten el neguit
Perquè les cartes damunt el marbre
Fan un dibuix massa bonic.
Temps a venir quan la tendresa
De tots plegats sigui el coixí
Unint els somnis amb les estrelles
Recordarem el Cafè Antic.

El Café Antic

At the Café Antic when the beer
Awakens dreams for the simple
We climb the vines with the stars
And make love to the humble gods
She has eyes of poetry,
You have the body of a blooming cherry tree,
Some celebrate Mary
While I beat you at backgammon.
But in Bosnia flowers are no longer born
While here it is May and Sergi sings,
The wind cries and our hearts bleed
For so much horror that separates us.
Europe grows over your dead
Trading shamelessly,
But the coldness of this puppet show
Will never be our coffee.
At the Café Antic the smoke carries away
Fears and anxieties all night long
While with the rhythm of the conversations
The billiard balls roll.
And when the moon in Sant Antoni
Finds its place among the cypresses
The people seem to realize
That it is up there just for them.
But in Rio children are still killed
And someone has paid for each bullet,
The powerful buy their livelihood
Murdering misery.
The night spreads its sad trap
Over the "meninos" who tremble,
Faces that scrutinize the darkness
Searching for love that they never find.
At the Café Antic time rests
And the fingers do not count the worry
Because the cards on the marble
Make a drawing that is too beautiful.
Time to come when the tenderness
Of all of us is the pillow
Uniting dreams with the stars
We will remember the Café Antic.