La Ciutat Llunyana - MERITXELL GENÉ перевод на английский

La Ciutat Llunyana

Ara que el braç potent de les fúries aterra,
La ciutat d'ideals que volíem bastir,
Entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
Ens parli. Ja no ens queda quasi cam més consol
Que creure i esperar la nova arquitectura
Amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser.
Que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,
Batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
Que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
I eleva el cor, i escalfa el peu dels pelegrins.

The Distant City

Now that the strong arm of the furies terrifies,
The city of ideals that we wanted to build,
Among ruins of dreams hanging, closer to the ground,
Fatherland, protect us: the earth will never know how to lie.
Among so many strange cries, may your pure voice
Speak to us. We have almost no more path, more consolation
Than to believe and await the new architecture
With which freer arms can graze your soil.
Who could forget the city that sinks!
Farther away, freer, perhaps another exists.
That sends us, above this time in prison,
Beats of air and faith. That of a bronze voice
That from towering towers reaches along the paths,
And lifts the heart, and warms the foot of the pilgrims.