Текст и перевод песни Manel - Criticarem les noves modes de pentinats

Criticarem les noves modes de pentinats

Vindran els anys i, amb els anys, la calma
Que et pintarà als ulls una mirada suau
Et faran fer un pas i, després, un altre
Seràs tota una experta a tirar endavant

Amb tant de temps hauràs trobat un lloc agradable
O ja estaràs un pèl mandrosa per buscar
Rebràs tracte de senyora, o de iaia estranya
Que té acollonits tots els nens del veïnat

I seràs un sac de mals o seràs una roca
I els moments de mirar enrere et faran gràcia i et faran mal
I potser no seré el teu amic
Ni tindré res a veure amb si ets o no ets feliç

Ja em veig de record mig trist que se't creua pel cap
Una mala tarda
I potser dormiré abraçadet
A una dona a qui quasi no hauré explicat qui ets
Potser tindrem néts malparits que se'n fotin de mi
Quan no m'enteri de les coses

Però, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual
Caminaré lent i m'asseuré, a vegades, als bancs
T a verset convocaré el teu cos llarg i blanc
I em podran veure somriure una mica per sota del nas

Que vinguin els anys, aquí em té la calma
Que em jugo amb la decadència de la carn
Que un raconet del menjador farà d'escenari
I que ningú sospitarà de qui estic parlant

I que, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual
No sé si estaré per garantir-te una gran qualitat
Però creuré en un verset i em distrauré intentant-lo allargar
I em podran veure somriure una mica per sota del nas
I em podran veure somriure una mica per sota del nas

Criticize the New Hairstyle Trends

The years will come and, with them, calmness
That will paint a soft look in your eyes
They will make you take a step, and then another
You will be an expert, at moving forward

With so much time, you will have found a pleasant place
Or you will be a bit lazy to look for one
You will be treated like a lady, or a strange old lady
Who scares all the neighborhood kids

And you will be a bag of troubles or you will be a rock
And the moments of looking back will make you laugh and they will make you suffer
And perhaps I won't be your friend
Nor will I have anything to do with whether or not you are happy

I can already see in my thoughts, half sadly, that I will bump into you
On a bad afternoon
And perhaps I will sleep cuddled
To a woman to whom I will have hardly explained who you are
Perhaps we will have rotten grandchildren who will make fun of me
When I don't understand things

But, when I am old, I will keep singing you songs, just the same
I will walk slowly and sometimes sit on benches
In a verse, I will summon your long and white body
And I will let them see me smile a little under my nose

Let the years come, here is my calm
That I play with the decay of flesh
That a corner of the dining room will be a stage
And that no one will suspect who I am talking about

And that, when I am old, I will keep singing you songs, just the same
I do not know if I will be able to guarantee you great quality
But I will believe in a verse and I will distract myself trying to lengthen it
And I will let them see me smile a little under my nose
And I will let them see me smile a little under my nose