Текст и перевод песни Manu Guix - Despertar

Despertar

Obrir els finestrons i esperar un nou dia
I trobar altre cop entelats els vidres
Com aquests meus ulls, que sovint obliden
Que encara hi ha llum per a adreçar la vida

I el pas del temps, hores repetides
Va llaurant la pell cada cop menys lliure
Sense guanyar res, perdre un tros de vida
I anar cap al llit fent veure que es somnia

He d′esborrar les nits de ràbia i de feblesa
He d'esborrar el pensar que sempre ens toca perdre
Mirar molt més enllà d′aquesta boira espessa
He d'aprendre a lluitar sense tenir cap eina

I aquesta cadira coixa i atrotinada
Els vells finestrons i la llarga escala
Són la gran mentida, perdre l'esperança
Per això m′aixeco ara que puc encara

He d′esborrar les nits de ràbia i de feblesa
He d'esborrar el pensar que sempre ens toca perdre
Mirar molt més enllà d′aquesta boira espessa
He d'aprendre a lluitar sense tenir cap eina

Awakening

Open the windows and await a new day
And there again the glass is covered
As are my eyes, which often forget
That there is still light to guide my life

And as time goes by the hours are repeated
And the skin, ever less free, is plowed
With nothing to gain, a piece of life is lost
And I go to bed, pretending that it is dreamed

I must erase the nights of rage and weakness
I must erase the thought that we are always meant to lose
To look far beyond this thick fog
I must learn to fight without any tools

And this lame and crippled chair
The old windows and the long ladder
Are the great lie of losing hope
Therefore I rise while I still can

I must erase the nights of rage and weakness
I must erase the thought that we are always meant to lose
To look far beyond this thick fog
I must learn to fight without any tools