Текст и перевод песни Maria del Mar Bonet - El pi de formentor

El pi de formentor

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
Més poderós que el roure, més verd que el taronger
Conserva de ses fulles l'eterna primavera
I lluita amb les ventades que atupen la ribera
Com un gegant guerrer

No guaita per ses fulles la flor enamorada
No va la fontanella ses ombres a besar
Mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
I li donà per terra l'esquerpa serralada
Per font la immensa mar

Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina
No canta per ses branques l'ocell que encaptivam
El crit sublim escolta de l'àquila marina
O del voltor que puja sent l'ala gegantina
Remoure son fullam

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta
Revincla per les roques sa poderosa rel
Té pluges i rosades i vents i llum ardenta
I, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
De les amors del cel

Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge
Domina les muntanyes i aguaita l'infinit
Per ell la terra es dura, mes besa son ramatge
El cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
Per glòria i per delit

Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades
I sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal
Llavors ell riu i canta més fort que les onades
I, vencedor, espolsa damunt les nuvolades
Sa cabellera real

Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura
Com a penyora santa duré jo el teu record
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
I alimentar-se i viure de cel i de llum pura
Oh vida, oh noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
I arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada
I tes cançons tranquil·les 'niran per la ventada
Com l'au dels temporals
Com l'au dels temporals

Pine Tree of Formentor

My heart loves a tree! Older than the olive tree
More powerful than the oak, greener than the orange tree
Its leaves forever bear the spring
And it fights the winds that crowd the shore
Like a giant warrior

The lovelorn flower does not peek through its foliage
The spring does not go to kiss its shadows
But God anointed its consecrated head with fragrance
And gave it the rugged mountain range for land
And the boundless sea for fountain

When afar, upon the waves, the divine light is reborn
No bird that we ensnare sings in its branches
It hears the sublime cry of the sea eagle
Or of the vulture that climbs on its giant wings
To rustle its leaves

Its life is not sustained by the slime of this earth
Its mighty roots entwine the rocks
It has rains and dews and winds and burning light
And, like an old prophet, it receives life and nourishment
From the loves of heaven

Sublime tree! It is the living image of genius
It dominates the mountains and beholds the infinite
For it the earth is hard, but it kisses its foliage
The sky which enamors it, and has lightning and storms
For its glory and delight

Oh yes, when the winds roar like a lion
And its cliff seems to tremble amidst the foam
Then it laughs and sings louder than the waves
And, victorious, it shakes out its royal crown
Upon the clouds

Tree, my heart envies you. Upon the impure earth
I shall bear your memory as a holy pledge
To fight constantly and conquer, to reign on high
And to feed and live on heaven and pure light
Oh life, oh noble fate!

Up, strong soul! Pierce the fog
And take root on high like the tree of the cliffs
You will see the angry sea of the world fall at your feet
And your tranquil songs will go with the wind
Like the bird of the tempests
Like the bird of the tempests