Текст и перевод песни ODi - La historia de les tristeses

La historia de les tristeses

Somriures que fan als matins que els seus plors s'ofeguen,
Que han patit la fam i la por dels anys de quimeres.
Esborrant la pena amb els dits, recordant la pols del camí,
Armats d'enyorança recorden als que els han vist créixer...
Els dies que passen són curts a les seues retines.
L'amor a la terra i el camp els espenta per viure.
L'esforç, resistència i treball, ajuda a seguir avançant,
Quan veu el dibuix d'una vida a les seves mans.
He tornat a somiar que esta nit eixia el sol,
Que tan sols quedava vèncer al destí.
Que esta nit eixia el sol, sense històries, ni tristeses.
Que no ens tornen a llevar l'alè del pit.
Barraques fetes amb la tendra suor
De les pedres, que amb ungles i dents
Les famílies es neguen a perdre.
Ja tenen la bestia expectant, amb fam de tornar arrasar
Cada pam i espurna d'història i cultura d'un poble.
Cada any d'una vida vetllant pel nostre patrimoni.
Quant penja d'un fil d'esperança i s'acaben els somnis.
S'esborra una part de l'escrit, i el poble ha tornat a patir,
I escriu ben a dins del seu cor la nova història de tristeses.
He tornat a somiar que esta nit eixia el sol,
Que tan sols quedava vèncer al destí.
Que esta nit eixia el sol, sense històries, ni tristeses.
Que no ens tornen a llevar l'alè del pit.
Riu la calavera,
Juga la mentida i sempre guanya la partida, merda una altra volta!
Seguint aquests camins sé que la ràbia no s'acaba
Jo vull ser eixe dimoni que remet contra la farsa,
Fugint d'aquesta dèria pense pense no m'espante,
Jo no m'espante, no.
Som la por i el foc, la tinta, la mentida i les veritats.
Som la por i el foc una contradicció que no es resol.

The Story of Sadness

Smiles drawn in the mornings to drown out the tears,
Who have suffered hunger and fear in years of dreams.
Erasing their pain with their fingers, remembering the dust on the path,
Armed with nostalgia, they remember those who have seen them grow...
The passing days are short in their retinas.
Their love for the land and the countryside drives them to live.
Effort, resilience, and work help them to keep moving forward,
When they see the outline of a life in their hands.
I dreamed again that the sun would rise tonight,
That all that remained was to overcome destiny.
That tonight the sun would rise, with no stories or sadness.
That they would not take our breath away again.
Shacks built with the tender sweat
Of stones, which with fingernails and teeth
Families refuse to lose.
They already have the beast waiting, hungry to destroy again
Every inch and spark of history and culture of a town.
Every year of a life watching over our heritage.
How much hangs by a thread of hope and dreams end.
A part of the writing is erased, and the town has suffered again,
And they write deep in their hearts the new story of sadness.
I dreamed again that the sun would rise tonight,
That all that remained was to overcome destiny.
That tonight the sun would rise, with no stories or sadness.
That they would not take our breath away again.
The skull laughs,
The lie plays and always wins the game, shit again!
Following these paths, I know that the rage does not end
I want to be that demon that fights against the farce,
Fleeing from this madness, I think, I'm not afraid,
I'm not afraid, no.
We are the fear and the fire, the ink, the lie, and the truths.
We are the fear and the fire, a contradiction that is not resolved.