Текст и перевод песни Pupil·les - Les Silenciades

Les Silenciades

Set del matí, s'aixeca Marta
Fa fred en gener i està molt farta
D'aguantar al bar on treballa humiliacions
Prepara cafè i somia en altres mons

Hui la jefa l'ha renyada perquè sí
Es menja l'orgull i pensa en fugir
En deixar-ho, acabar, en somriure, ser lliure
En pagar el lloguer, sobreviure

Isa treballa a un supermercat
S'ha queda't prenyada, ho porta d'amagat
Si se n'adonen, al carrer
Necessita el sou i pagar bolquers

Passen uns mesos, l'amo la crida
A Isa l'acomiaden, puta vida
Costera cap amunt per trobar faena
No ens deixen ser mares: la nostra condemna

Són les oblidades, les silenciades
Anónimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidlanes que ningu veu

Són les oblidades, les silenciades
Anónimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidlanes que ningu veu

Marga treballa netejant xalets
Està fent la cuina, l'agafen pel bracet
És el senyoret amb mirada de desig
Fuig de pressa, llevant-se del mig

La pobra no pot evitar el plor
Per l'assetjament,per la humiliació
Es sent maltractada, li fa mal el cor
Que em tracten així és una aberració

Carme és mare, treballa a una botiga
Matí i vesprada, horari que fatiga
Quan arriba a casa no descansa, que va
Ha de fer el menjar, netejar i planxar

El seu home relaxa de la dura jornada
Són les 11 de la nit, la feina no s'acaba
Ella cuina el dinar de demà, no té sofà
Ha nascut amb vagina i ha fer el que fa

Són les oblidades, les silenciades
Anónimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidlanes que ningu veu

Són les oblidades, les silenciades
Anónimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidlanes que ningu veu

Són les oblidades, les silenciades
Anónimes

Són a les que callen les veus
Són les quotidlanes que ningu veu

Heroïnes sense capa
En les ombres del sistema que ens atrapa
Que amenaça, trepitja i amaga
Llinatge que mai s'acaba

Generació de dones lluitadores
Filles, mares, iaies, fortes
Esquenes trencades, patriarcat
Femelles insurrectes, coratge desbocat

Són les oblidades, les silenciades
Anónimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidlanes que ningu veu

Són les oblidades, les silenciades
Anónimes, les que no són escoltades
Són a les que callen les veus
Són les quotidlanes que ningu veu

Anónimes

Anónimes

Anónimes

The Silenced Ones

Seven in the morning, Marta wakes up
It's cold in January and she's had enough
Of enduring humiliations at the bar where she works
She prepares coffee and dreams of other worlds

Today, the boss scolded her for no reason
She swallows her pride and thinks of escaping
Of leaving, finishing, smiling, being free
Of paying the rent, surviving

Isa works at a supermarket
She's gotten pregnant, she keeps it hidden
If they find out, she's out on the street
She needs the salary and to pay for diapers

A few months pass, the owner calls her
Isa is fired, damn life
Uphill struggle to find work
They don't let us be mothers: our condemnation

They are the forgotten ones, the silenced ones
Anonymous, the ones who are not heard
They are the ones whose voices are silenced
They are the everyday ones that nobody sees

They are the forgotten ones, the silenced ones
Anonymous, the ones who are not heard
They are the ones whose voices are silenced
They are the everyday ones that nobody sees

Marga works cleaning villas
She's doing the kitchen, they grab her by the arm
It's the young master with a look of desire
She runs away quickly, getting out of the way

The poor woman can't help but cry
For the harassment, for the humiliation
She feels mistreated, her heart hurts
That they treat me like this is an aberration

Carme is a mother, she works in a shop
Morning and afternoon, a tiring schedule
When she gets home she doesn't rest, no way
She has to make the food, clean and iron

Her husband relaxes from his hard day
It's 11 at night, the work doesn't end
She cooks tomorrow's lunch, she has no sofa
She was born with a vagina and has to do what she does

They are the forgotten ones, the silenced ones
Anonymous, the ones who are not heard
They are the ones whose voices are silenced
They are the everyday ones that nobody sees

They are the forgotten ones, the silenced ones
Anonymous, the ones who are not heard
They are the ones whose voices are silenced
They are the everyday ones that nobody sees

They are the forgotten ones, the silenced ones
Anonymous

They are the ones whose voices are silenced
They are the everyday ones that nobody sees

Heroines without capes
In the shadows of the system that traps us
That threatens, tramples and hides
A lineage that never ends

Generation of fighting women
Daughters, mothers, grandmothers, strong
Broken backs, patriarchy
Insurgent females, unbridled courage

They are the forgotten ones, the silenced ones
Anonymous, the ones who are not heard
They are the ones whose voices are silenced
They are the everyday ones that nobody sees

They are the forgotten ones, the silenced ones
Anonymous, the ones who are not heard
They are the ones whose voices are silenced
They are the everyday ones that nobody sees

Anonymous

Anonymous

Anonymous