Текст и перевод песни Salomé - La sardana de les monges

La sardana de les monges

Les sardanes airoses pugen al cel,
I tothom sent en l′ànima dolçor de mel.

Sardanes com aquestes mai s'han sentit.
Fins les ballen els avis quan ve la nit,
I als genolls de la mare salta el petit.

Per planures i serres escampa el vent
De la cobla les notes alegrament,
I fins l′ona s'hi acosta que al lluny la sent.

En un coll de muntanyes hi ha un monestir.
De puntetes les monges van al jardí
Que les roses encenen i el llessamí.

Les sardanes arriben fins als seus cors
Amb gatzara i rialles dels balladors,
I entorn d'elles, els arbres, quines remors!

Dues monges, a l′ombra, les mans s′han pres,
Ja se n'hi ajunten d′altres i altres després;
Les de més lluny s'acosten; tothom ja hi és.

Ballen totes porugues, ben dolçament;
Enrogides de galtes, mig somrient,
I sos peus a la terra ni menys se′ls sent.
Rondinant, l'abadessa ja se n′hi va.
Sent-hi a prop llagrimeja; no sap renyar,
Que ella també n'és filla de l'Empordà.
La lluna que s′aixeca, les monges veu.
Pel damunt de la tàpia la cara treu,
I els hi diu, bondadosa: - Balleu, balleu!

The Nuns' Sardana

Graceful sardanas rise to the sky,
And everyone feels sweetness like honey in their soul.

Sardanas like these have never been heard before.
Even grandparents dance when night falls,
And the little one jumps on the mother's knees.

Through plains and mountains the wind spreads
The cobla's notes gleefully,
And even the wave approaches, hearing it from afar.

On a mountain pass there is a monastery.
On tiptoe the nuns go to the garden
Where roses and jasmine ignite.

The sardanas reach their hearts
With the revelry and laughter of the dancers,
And around them, the trees, what a commotion!

Two nuns, in the shade, have taken each other's hands,
Others join them, and then others;
Those furthest away approach; everyone is there.

They all dance fearfully, very sweetly;
Cheeks flushed, half-smiling,
And their feet on the ground are barely heard.
The abbess, murmuring, is already approaching.
Hearing it nearby, she begins to cry; she cannot scold,
For she too is a daughter of the Empordà.
The moon rises and sees the nuns.
It looks over the wall,
And says to them, kindly: - Dance, dance!