Текст песни Gegants - Joan Dausà

Potser recordes quan
Ens enfonsaves el cap dins el mar.
Potser recordes quan
Triaves la pedra que feia més mal.
I escopies paraules plenes de fang,
I entraves als somnis que fan tremolar.

Potser recordes quan
Amb un tros de fusta ens picaves les mans.
Potser recordes quan
Ens despullaves amb els ulls sagnant.
I escopies paraules plenes de fang,
I entraves als somnis que fan tremolar.

Però ara som gegants.

Potser recordes quan
T'apropaves i abaixàvem el cap.
Potser recordes quan
Et suplicàvem un tros de pa.
I empassàvem paraules plenes de fang,
I el so de la pluja ens feia tremolar.

Però ara som gegants.

I vist des d'aquí dalt,
Ets un satèl·lit que es va allunyant.
Ets una nota que s'apaga,
Ets un record que ja no fa mal.