Текст песни I ara, què? (Et maintenant) - Marina Rossell

I ara què, què més em queda en aquest món que ja no em diu res?
Cada matí, com cada vespre, fins la ciutat m'és indiferent
Quan mor la nit, per què? Per qui?
Cada matí torna sempre buit
El desconsol, que em crema el pit, em bat el cor tan fort

I ara què, què més em queda?
On em durà el desassossec?
Tu m'has deixat la terra entera
Però sense tu aquest món no és res
Els meus amics, sigueu gentils
Sabeu prou bé que no hi puc fer més
No hi ha ciutat, ni cap carrer que em donin sol, ni alè

I ara què, què més em queda?
Posar-me a riure per no plorar?
Cremar la nit, la nit sencera, i al matí, tornar-te a odiar?
El meu mirall, aquesta nit, diu on s'acaba el meu camí
No vull cap flor, tampoc cap plor; digue'm adéu, amor
No ens queda res de tot el que érem
Ni això: tan sols una ombra més