Suzanne

Susana té una casa

Allà de la ribera

I us hi porta a sentir l'aire
I les barques al capvespre
I la nit amb ella és vostra
I és mig boja i això us tempta
I ella us dóna te i taronges
D'unes terres estrangeres
I tan sols has anat a dir-li
Que no et queda amor per ella
I de seguida et capta l'onda

Mira el riu i deixa entendre
Que ella té un amor per sempre

I voleu fer el camí amb ella
I sabeu que ella el fa a cegues
Confieu potser per sempre
Que el seu cos es dóna al vostre per no res

I Jesús mariner un dia
Quan descalç travessà l'aigua
Va passar un temps fent de guaita
I va veure que el buscaven

De tan sols uns pocs homes
Sols aquells que s'ofegaven
I va dir d'estar als homes
Mariners seran i amb barca
Aniran, però va ofegar-se
Ell també en un capvespre
Solitari com un home

Deixa anar sobre nosaltres el seu plan

I voleu fer el camí amb ella
I sabeu que ella el fa a cegues
Confieu potser per sempre
Que el seu cos es dóna al vostre per no res

I llavors Susana us porta
Fins al riu amb l'ama estesa
I al vestit hi duu les roses
I els parracs de les trinxeres
Mentre el sol inunda el fàstic
Dels monuments de la terra
I us ensenya a veure coses
Que no haurieu sabut veure
Entremig ses comreries

I entremig de flors enceses
Com hi ha herois entre les algues
Com hi ha nens que amor no en tenen
I Susana mirall tesa

I voleu fer el camí amb ella
I sabeu que ella el fa a cegues
Confieu potser per sempre
Que el seu cos es dóna al vostre per no res