Lyrics Vudú Particular - At Versaris
Que
perquè
sent
bon
xaval
em
rodejo
de
tants
cràpules?
Pel
mateix
que
tinc
mil
cedes
però
només
cinc
caràtules.
I
què
sabràs
tu
de
bones
companyies
Si
has
venut
el
teu
passat
per
un
podrit
plat
de
llenties.
"Me
la
suda",
vocifera,
boca
pestilent.
No
em
posaré
com
una
fera
perquè
ets
envejós
i
lent.
Si
un
fa
tot
el
que
pot
fer,
no
està
obligat
a
més.
I
"suda"
de
llegir
això
del
revés.
Perquè
si
un
pot
fer-ho
tot,
Fins
i
tot,
baix
d'autoestima
voldrà
dir
que
ho
ha
de
fer
tot,
No
només
vomitar
rima.
I
mentre
penso
en
"pocs
són
capaços
de
fer-me
riure"
Aquesta
màxima
em
turmenta
I
oblido
ser
lliure.
Que
no
n'hi
ha
prou
amb
un
notable
si
et
pots
sortir
a
classe?
M'han
donat
mil
raons
però
cap
que
tingui
"un
passe".
I
ja
sé,
estàs
farta
d'aquest
buscaraons.
Jo
de
tu
pijaita
i
de
que
em
pengis
els
galons.
De
que
pensis
en
la
pasta,
Que
et
cargolis
la
rasta
mentre
sento
fugir
el
temps
I
aquesta
història
em
desgasta.
La
casta
dels
mediocres
fa
mediocre
allò
que
toquen.
Vigila
amb
ATV
si
al
escoltar-los
xoquen:
Els
teus
anhels
passats
amb
el
que
has
triat.
Els
rics
que
legitimes
amb
un
moviment
armat.
Somnis
defenestrats
amb
rutina
i
sexe
fàcil
Els
cops
de
puny
de
veritat
amb
estereotips
de
dòcil.
Res
a
dir-te.
Demà
acaba
un
altre
cicle
31-12-2007.
No
seré
el
típic
que
ric
la
broma
de
bastarda
que
no
té
gràcia
ni
cos.
Destorbarem
el
seu
repòs.
A
la
festa
de
disfresses
d'aquests
"mendes"
Vens
si
et
dutxes,
si
portes
la
cara
neta
per
no
embrutar
les
caputxes.
Em
coneixeràs
perquè
estaré
tancat
al
lavabo.
No
per
la
merda
blanca
sinó
perquè
ploro
quan
les
clavo.
Ja
has
sentit
el
meu
vudú
particular
a
deshora
A
una
esclava
del
Zara
de
mirada
inquisidora
Ja
has
sentit
el
meu
vudú
particular
a
deshora
Ara
ve
la
carta
d'un
incapaç
que
es
declara
Cap
més
intenció
que
demostrar
que
es
pot
fer
tot.
Buscar
un
beat.
Matar
el
singlot
gravant
guitarres.
No
malgastar
més
de
vint
minuts
en
una
lírica
I
sentir
les
barres
de
la
mandíbula
com
freguen
esperant
farres
boniques.
Fet
miques.
Les
dues
en
punt.
Passar
de
fer-me
un
"sun"
I
veure
que
has
fet
curt
quan
pronostiques
La
virtut
d'un
nen
petit
"who's
walking
on
the
moon".
Somniar
un
món
per
compartir,
De
ritme
només
me'n
cal
un.
No
he
sopat
res
com
res
he
pretès.
Només
un
ritme
obès.
Cada
vegada
que
penso
i
lamento
haver-te
sobreentès...
Paraules
fàcils
flueixen
fàcil
en
una
boca
dòcil.
Pau,
amb
aquesta
cara
d'imbècil.
"Qui
et
toca",
pensant
com
un
massoca.
Dimarts
13
ahir,
per
mi,
dur
com
una
roca
O
dolç
com
un
bombó
de
moka.
T'han
dit
que:
"No...
que...
ah..."
És
freda
i
s'enroca.
Només
hi
ha
hagut
una
norma:
No
borrar
cap
paraula.
Ho
he
escrit
tal
com
raja
i
crec
que
m'ha
quedat
enorme.
Un
barjaula
davant
del
PC,
I
si
no
rima,
què
importa.
Avui
només
el
temps
pesa.
Fer-ho
ràpid
i
porta.
A
l'estiu
vaig
rimar
"punt
i
final",
una
lletra
viscuda,
No
la
guardo
per
no
fer-te
mal
Sinó
perquè
el
que
es
perd
en
última
instància
No
és
la
vida,
és
l'esperança
més
fotuda.
Desequilibres
com
el
meu
cervell.
No
em
facis
cas,
"suda".
Teoria
de
la
paraula
viva
com
l'avi
Maragall.
Tall.
No
és
aquest
el
concepte,
nen.
El
concepte
és
mall.
La
meva
recepta,
m'encanta
aquest
catxo.
Qui
et
toca,
pensant
com
un
massoca.
Dimarts
13
ahir,
per
mi,
dur
com
una
roca
O
dolç
com
un
bombó
de
moka.
T'han
dit
que:
"No...
que...
ah..."
És
freda
i
s'enroca.
Ja
has
sentit
el
meu
vudú
particular
a
deshora
A
una
esclava
del
Zara
de
mirada
inquisidora
Ja
has
sentit
el
meu
vudú
particular
a
deshora
I
la
carta
d'un
incapaç
que
es
declara.
Attention! Feel free to leave feedback.