Lyrics Aquí tens el meu braç - Manel
Inèrcia,
maca,
on
t'has
amagat?
Sóc
el
senyor
amb
la
rosa
al
trau,
vinc
net
i
perfumat
Inèrcia,
estova'm
les
extremitats
Inèrcia,
jo
t'obeiré,
tu
marca
la
velocitat
La
finca
és
a
la
falda
del
massís,
no
sóc
difícil
de
trobar
Pregunta
pel
carisma
punxegut,
rastreja
les
llacunes
culturals
Inèrcia,
espero
el
dia
assenyalat
Que
per
damunt
les
veus
del
món,
refilarà
el
teu
cant
Inèrcia,
crida
a
l'ordre
I
si
em
dóna
per
tenir
suggeriments
Em
pots
emmordassar
Pujats
dalt
de
la
tàpia
els
xavals
espien
el
banquet
dels
grans
I
esperen
convertir-se
en
bona
gent
I
que
ho
siguin
tots,
n'espero
ciutadans
exemplars!
Tinc
una
veïna
que
fa
dies
que
assaja
el
mateix
monòleg
al
balcó
Suposo
que
al
principi
intentava
seduir-la
Però
mai
amb
gaire
convicció
Hi
ha
dies
que
em
puja
taronges
de
no
sé
quin
poble
Les
poso
en
un
plat
i
insisteixo
que
es
quedi
una
estona
Però
sempre
es
queda
al
replà
Inèrcia,
injecta'm
l'anestèsia,
va
No
veus
que
ho
tinc
tot
preparat,
aquí
tens
el
meu
braç
Inèrcia,
estem
parlant
de
quantitat
Porta
una
dosi
suficient
per
adormir
elefants
M'agrada
sortir
a
caminar
a
la
tarda
Però
els
horaris
d'institut
poden
ser
una
trampa
Ahir
un
grupet
en
un
semàfor
em
va
reconèixer
Mentre
no
es
posava
verd,
vaig
fer
veure
que
no
els
veia
Freqüento
carrers
per
recordar
com
em
sentia
Aleshores,
n'evito
d'altres
per
no
creuar-me
amb
uns
exsogres
I
penso
en
mi,
i
en
el
disc,
i
en
amics
que
fa
temps
que
no
he
vist
I,
tornant
a
casa,
emeto
un
so
que
ningú
sentirà
Pujo
a
un
ascensor
i
em
preparo
un
sopar
Ai,
inèrcia
maca,
on
t'has
ficat?
Tinc
una
veïna,
francament,
no
confio
que
l'agafin
a
l'audició
Suposo
que
al
principi
intentava
seduir-la
Però
mai
amb
gaire
convicció
Hi
ha
dies
que
em
puja
taronges
de
no
sé
quin
poble
Les
poso
en
un
plat
i
insisteixo
que
es
quedi
una
estona
Però
sempre
es
queda
al
replà
Joder
inèrcia,
va,
que
només
veure'm
se'm
deu
notar
El
temps
que
fa
que
porto
aquí
esperant
Vull
una
dosi
per
adormir
elefants
Injecta-la
al
meu
braç
immaculat
Tinc
una
veïna
que
fa
dies
que
assaja
el
mateix
monòleg
al
balcó
Suposo
que
al
principi
intentava
seduir-la
Però
mai
amb
gaire
convicció
Hi
ha
dies
que
em
puja
taronges
de
no
sé
quin
poble
Les
poso
en
un
plat
i
insisteixo
que
es
quedi
una
estona
Però
sempre
es
queda
al
replà
Attention! Feel free to leave feedback.