Maria del Mar Bonet - Jardí tancat - translation of the lyrics into German

Jardí tancat - Maria del Mar Bonettranslation in German




Jardí tancat
Verschlossener Garten
Hora de pau; autumne daurat. La tarda deixa
Stunde des Friedens; goldener Herbst. Der Nachmittag hinterlässt
Un rastre malencònic damunt el mar llatí.
Eine melancholische Spur auf dem lateinischen Meer.
D'ensomnis despullada, ma vida és la mateixa...
Der Träume beraubt, mein Leben ist dasselbe...
Torni davant la reixa, no per quin camí.
Ich kehre zurück vor das Gitter, ich weiß nicht auf welchem Weg.
Tot és igual; les heures sobre el pedrís que invita,
Alles ist gleich; der Efeu auf der einladenden Steinkante,
I l'èxtasi dels arbres i el pensament del mar,
Und die Ekstase der Bäume und der Gedanke des Meeres,
El gest de les estàtues dins l'aigua qui medita
Die Geste der Statuen im Wasser, das meditiert
I el blau i la infinita bonança del cel clar.
Und das Blau und die unendliche Milde des klaren Himmels.
El sol, dels marbres nítids fa espurnejar els caires,
Die Sonne lässt die Kanten des klaren Marmors funkeln,
Tot repeteix l'antiga paraula de l'encís.
Alles wiederholt das alte Wort des Zaubers.
Més l'anima, dissolta dins enyoroses flaires,
Doch die Seele, aufgelöst in sehnsuchtsvollen Düften,
No cerca ja en els aires la clau del paradís!
Sucht nicht mehr in den Lüften den Schlüssel zum Paradies!
Sap que als meravellosos jardins de la quimera
Sie weiß, dass in den wunderbaren Gärten der Chimäre
No podrà mai atènyer l'inassolible flor;
Sie niemals die unerreichbare Blume erreichen kann;
Que tot és daler inútil i és vana tota espera...
Dass alles Streben vergeblich ist und jedes Warten eitel...
Davant de la barrera plora en silenci el cor.
Vor der Schranke weint das Herz in Stille.
Sobre l'herbei fresquívol un bes de llum se posa
Auf das frische Gras legt sich ein Kuss des Lichts
I al fons de l'avinguda clapeja l'Eros nu.
Und am Ende der Allee schimmert der nackte Eros.
En l'aire de setembre s'encén l'última rosa,
In der Septemberluft entzündet sich die letzte Rose,
La porta resta closa, i en el jardí ningú!
Die Tür bleibt verschlossen, und im Garten niemand!





Writer(s): VALENT CAPELLA JOAN


Attention! Feel free to leave feedback.