Lyrics Romanç de na Roseta - Maria del Mar Bonet

Per Cotaina vaig passar:
Figueral a cada banda;
Hi havia pomes en randa
I vi blanc per refrescar.

De Cotaina vaig partir
Amb una fosca resolta;
Pes camí me varen dir:
"Bartomeu, na Rosa és morta".

No sé si ho feien a posta,
O per dàrem més tristor...
Uns me deien que era morta;
Altres, que estava millor.

A ca seua vaig anar
Demanant na Rosa nostra;
Això va ser per resposta:
"Na Roseta morirà".

Mentre pujava s'escala,
La pujava jo tot sol,
Ella es tapava la cara
Amb sa colga d'es llençol.

"Roseta, vos faig por,
Que sa cara vos tapau?"
-"Bartomeu, tens sa clau
Que travessa lo meu cor".

Sa mare li diu plorant:
-"Roseta, que estàs millor?"
Ella diu: "Mumare, no,
Que es meu mal ja va augmentant".

Quan s'havia de morir,
S'enamorat hi era a prop.
Li va regalar una flor,
Que just era un serafí.

Quan la duien a enterrar,
Quatre joves la portaven;
Tots quatre la festejaven.
Era cosa de plorar.

A l'endemà, de matí,
Va sortir de casa seua
I només va poder dir:
"Na Roseta ja no és meua".