Lyrics El Pes D'un Somriure (Featuring Miquel Gil) - Miquel Gil

Et vaig veure a través de satèl·lits de negra tenebra,
Com el croma darrere de l'èxit d'algun reporter.
I avui encara em desperte en la nit amb regust de tristesa,
Que és el puny que et colpeja l'estomac quan ve un mal record.
Et promet recordar aquell dia com una tempesta,
I no escriure el teu nom amb el dit en la pols de l'oblit.
Oblidar, que oblidant he oblidat, oblidar oblidar-te,
I deixar de jugar amb els mots, i arribar a les mans.
Oblidar, que oblidant he oblidat, oblidar oblidar-te,
I deixar de jugar amb els mots, i arribar a les mans.
Escoltava a través de tertúlies d'alé de vinagre,
On mentir és un verb conjugat en honor als diners.
Per a tu construeixen barreres i murs franquejables,
Per la fam, el dolor i la por que t'empeny a seguir.
Et promet una terra fecunda d'olor a ginesta,
On fundar el demà i oblidar alfabets de futur.
Estimar, que estimant he estimat, estimar estimar-te,
I deixar de jugar amb els mots, i arribar a les mans.
Estimar, que he estimat estimar, estimar estimar-te,
I deixar de jugar amb els mots, i arribar a les mans.
Il·lumines el món amb els píxels d'aquesta mirada,
Que no et poden sostindre els senyors de la terra i l'horror.
Tu desarmes excèrcits sencers amb el pes d'un somriure,
On el pes d'una bala val més que la vida i la mort.
Et promet recordar aquell dia com una tempesta,
On fundar el demà i inventar alfabets de futur.
Oblidar que he estimant he oblidat, estimar oblidar-te,
I deixar de jugar amb els mots, i arribar a les mans.
Oblidar que he estimant he oblidat, estimar oblidar-te,
I cantar-te que aquesta promesa, és més que una cançó.