Lyrics L'aventura (Sensació) - Rusó Sala

Pels vespres blaus d'estiu
Aniré pels conreus
Picotejat pel blat
Sollant l'herba menuda
Somniós sentiré
La pluja escos sota els peus
Deixaré el lliure vent
Banyar-me aquesta nua
No pensaré en res
No parlaré per res
Més l'amor infinit
M'inundarà l'entranya
I aniré lluny, ben lluny
De mi mateix després
Feliç per la natura
Com amb una companya

Pels vespres blaus i verds
Aniré pels conreus
Esgarrinxat pel blat
I petjant l'herba fresca
Sentiré palpitar
La terra sota els peus
Com si una dona nua
S'oferís a ma destra
Sense parlar ni pensar
Ni enyorar-me de res
L'ample vent m'omplirà
Els narius i l'entranya
I aniré lluny, ben lluny
Allí on he de ser
Tot sol amb mi mateix
Com amb una companya

Pels vespres blaus de verd
Aniré al groc de l'aire
Amb les cames ferides
Per espases de blat
Sentiré sota els peus
Aquell ventre apagat
Que les bèsties flairen
Amb un desig minaire
I amb l'audit del cap
Nú irremeiablement
Em duré al furor
Al gran desig de l'aire
I em deixaré abraçar
Com una lleu sement
Que fecunda una flor
Activa o solitària

En els blaus i en els verds
De l'estiu, prop de l'aire
Fecundat per llavors
Que prodigava el vent
Aniré sense nord
Com una arrel dansaire
Per la muntanya amunt
Cercant el meu ponent
Vegetal o animal
I sense vida o raó
Confós amb la natura
Ardent i solitària
Seré el pol·len que duu
El vent de la tardor
Quan la tempesta brunz
I s'alça la llimària

Sense blaus, sense verds
Perdut amb mi mateix
Conqueriré l'altura
Que el sol llaura
Sense fred, sense vent
Madura d'un sol bleix
L'antiga terra encara
Trepitja minotaure
Si la font ni la flor
No troben la paraula
La pedra la dirà
Com el meu front
En el desig del vent
Se'n va la vella faula
El front, la pedra oxeixen
Resta el desig pregon
El front, la pedra oxeixen
Resta el desig pregon
El front, la pedra oxeixen
Resta el desig pregon