POEMARI

Rappers creient-se Jay-Z, you know what I mean?
Deixa que trami, sobre del beat transiti
Escriu mil lletres, si no no hi ha qui dormi
Fins que el meu cos sobre del llit es desplomi, després somiï
Deixa que sol m'alteri, que el camí triï
Per mi és necessari, ja em començava a consumir
Ara falta que em desacostumi, o que em desintegri
En un mar de llàgrimes com vaixell d'origami
Altre cop ben tard per Sanhi, no trobo res que em calmi
Així normal que em frustri
I és que els sentiment ja fa temps que no els sé reprimir
No queda altre que omplir el poemari o allunyar-me del verí
Per seguir dia a dia creient en mi
Perquè el meu pensament no m'anul·li
Perquè jo mateix no em malinterpreti
Que res aprengui, i em quedi
En un constant patir
M'ha fallat gent que estimava i tot i així
He donat la millor versió de mi
Però tot i així, a la vida es ve a patir, es ve a patir
A la vida es ve a patir, es ve a patir
M'ha fallat gent que estimava i tot i així
He donat la millor versió de mi
Però tot i així, a la vida es ve a patir, es ve a patir
No queda altre que omplir el poemari
M'ha fallat gent que estimava i tot i així
He donat la millor versió de mi
Però tot i així, a la vida es ve a patir, es ve a patir
A la vida es ve a patir, es ve a patir
M'ha fallat gent que estimava i tot i així
He donat la millor versió de mi
Però tot i així, a la vida es ve a patir, es ve a patir
Que a la vida es ve a patir, es ve a patir