Paroles et traduction ODi - Nosaltres, els valencians

Nosaltres, els valencians

Cada vegada es fa més gran aquesta merda, filosofia de diners robats.
On la justícia ja no pot ser compresa
Al llit de la decadència democràtica.
Entre els privilegiats la
Hipocresia, entre els suburbans els dissidents,
Entre les trones la plebe fa rialles.
Senyores i senyors benvinguts al barri.
La ciutat continua encegada sense adonar-se de la seua precarietat.
Falsos progressistes des de la seua
Formació, del consentiment i de la popularitat.
I als suburbis de la ciutat.
Senyores i senyors cantem per no plorar,
Senyores i senyors cantem per no plorar...
Desperta, somriu, sigues feliç,
Disfruta dels fils que mouen del teu cos.
Sigues submís, mai no destaques,
No esborres la línia traçada amb els vots.
Has aprés a ballar dins del rotgle,
A riure'ls les gràcies venerant la creu,
Idolatra, adora el seu missatge,
Admira'ls i aposta pel regne dels Déus.
On la misèria s'arrossega entre els teus peus,
Les sangoneres busquen preses vagant a baix preu.
On tot és crisi baix els vicis del poder,
La transparència es mostra cega quan la vens.
La indiferència vulnera el missatge les
Paraules tant buides volen amb el vent.
Cau la raó,
Assumim els "tratges" l'eterna pregunta, on estan els diners?
Som els valencians, som els valencians.
Som els valencians, som els valencians.
Cervells primitius, guardant el niu, fidels a doctrines de l'any 39.
Obscurs camins, negres contractes dimissions forçades, negocis redons.
Obrirem centenars d'avingudes a costa dels barris, fins l'últim racó.
Cremarem totes les vostres serres obligats a viure amb l'alta tensió.
No hi ha culpables quan el mal ja està fet,
La boira tapa els interessos, quan brinda el poder.
La impunitat torna a guanyar-nos el
Terreny, vivim a un règim disfressat de conseller.
La mà obscura que trau la tisora,
Subtil punyalada a l'ensenyament, el valencià els incomoda,
Quan milers de goles reclamen el que és seu.
No ens robaran la flor de la
Consciència ací al barri naix la dissidència.
No ens robaran la flor de la conciència
Als nostres pobles creix la resistència.
Som els valencians, som els valencians.
Som els valencians, som els valencians...

We, the Valencians

This shit keeps getting bigger, a philosophy of stolen money.
Where justice can no longer be understood
In the bed of democratic decadence.
Among the privileged,
Hypocrisy, among the suburbanites, the dissidents,
Among the thrones, the plebs laugh.
Ladies and gentlemen, welcome to the neighborhood.
The city remains blinded, unaware of its precariousness.
False progressives from their
Formation, of consent and popularity.
And in the suburbs of the city.
Ladies and gentlemen, let's sing so as not to cry,
Ladies and gentlemen, let's sing so as not to cry...
Wake up, smile, be happy,
Enjoy the threads that move your body.
Be submissive, never stand out,
Don't erase the line drawn with the votes.
You've learned to dance within the circle,
To laugh at their graces, venerating the cross,
Idolize, adore their message,
Admire them and bet on the kingdom of the Gods.
Where misery crawls between your feet,
Leeches seek prey, wandering at a low price.
Where everything is a crisis under the vices of power,
Transparency turns blind when you sell it.
Indifference violates the message, the
Empty words fly with the wind.
Reason falls,
We assume the "suits", the eternal question, where is the money?
We are the Valencians, we are the Valencians.
We are the Valencians, we are the Valencians.
Primitive brains, guarding the nest, faithful to the doctrines of '39.
Dark paths, black contracts, forced resignations, round businesses.
We will open hundreds of avenues at the expense of the neighborhoods, to the last corner.
We will burn all your mountains, forced to live with high tension.
There are no culprits when the damage is done,
The fog covers the interests, when power toasts.
Impunity wins us over again, the
Ground, we live in a regime disguised as a counselor.
The dark hand that pulls out the scissors,
Subtle stab at education, Valencian makes them uncomfortable,
When thousands of throats demand what is theirs.
They will not steal the flower of
Conscience, here in the neighborhood, dissent is born.
They will not steal the flower of conscience
In our villages, resistance grows.
We are the Valencians, we are the Valencians.
We are the Valencians, we are the Valencians...