paroles de chanson Camina - ODi

No crec, no crec en res de res però tu,
Tu creus encara, car tu creus en la ràbia
I en les fosques fundacions de l'odi i de
L'amor. I tot, sense esperança impura i digna ràbia.
Has plorat molt, has patit molt i encara, encara hauràs de plorar més.
Esperança, odi i ràbia es porten ben guardades a dintre del teu cor.
Ens van ensenyar a canalitzar-la i aquest és el resultat final.
La censura va matant i va clavant
Encara estaques en aquesta terra fèrtil
Que continuem cultivant-la, planta-la, rega-la, cuida-la,
Per recollir els fruits i no patiu
D'ignorància si torna a fer-se de nit.
Han fotut la història d'una terra combativa
Rebel·lions de l'escriptura de poetes i cançons.
Han fotut la història d'una terra combativa hem
De demostrar encara que podem ser molt traïdors.
S'alçarem...
Caminant sempre endavant,
La consigna es fa més forta quan la indiferència cau.
Hem obert...
Noves portes i amb les mans,
Teixirem un cel d'estels amb el nom de llibertat.
Ens han fotut la història i ens han clavat a terra
Plenant-nos les butxaques de penes i de tristeses.
Sense més moviment que no interesse a la gent,
Pareix que per a ells calladets més boniquets.
I no parles,
Si no pagues perquè parles del que
Parles, del que penses, del que escrius,
Els molesta...
La censura va matant i va clavant encara estaques
En aquesta terra fèrtil que continuem cultivant-la,
Planta-la, rega-la,
Cuida-la per recollir els fruits i no
Patiu d'ignorància si torna a fer-se de nit.
Han fotut la història d'una terra combativa
Rebel·lions de l'escriptura de poetes i cançons.
Han fotut la història d'una terra combativa hem
De demostrar encara que podem ser molt traïdors.
S'alçarem...
Caminant sempre endavant,
La consigna es fa més forta quan la indiferència cau.
Hem obert...
Noves portes i amb les mans,
Teixirem un cel d'estels amb el nom de llibertat.