paroles de chanson Metralleta i cafè - Smoking Souls

Hi ha batalles que mai no es guanyen
I derrotes que mai no es perden
Perquè ja no es tracta d'arribar al paradís
Amb sortir de l'infern, n'hi ha més que prou

Ràfegues de cafè, en aquesta guerra no declarada
Que lliurem cada dia, si no estem
El soroll del silenci és espès
I només quan hi som, és quan encara
Ho podem tot, enmig de tanta foscor

Blanca llum, ombres d'animals
Quatre llàgrimes i un anhel
I un futur que ja no promet
I a la guerra anirem
Potser no tornarem
I la cançó que avisa

Si he d'estar allí, si he d'estar allí
Si he d'estar allí vull als meus
Metralleta i cafè i el discurs del carrer
Si he d'estar allí, vull estar allí
Decidiré on

Si no estàs, si no estàs
Quin silenci més gran
Si ens ensenyen a parlar
Per què la llengua ens tallen?

Filla de l'anarquia
No passaran
Compartim la nostra pau
I la nostra fam

El desordre porta a la pau
Ser lleó i presa a la par
Castigada la rebel·lió
I a la guerra anirem
Potser no tornarem

I la cançó que avisa
L'amor és la comèdia
I el nostre cor un drama
Batega i reclama
Deliri constant

Si he d'estar allí, si he d'estar allí
Si he d'estar allí vull als meus
Metralleta i cafè i el discurs del carrer
Si he d'estar allí, vull estar allí
Decidir on encalle, demanar el rescat
I advertir que no calle

Si no estàs, si no estàs
Quin silenci més gran
Si ens ensenyen a parlar
Per què la llengua ens tallen?

Filla de l'anarquia
No passaran
Compartim la nostra pau
I la nostra fam

Silenci, tres, dos, u
Silenci
Incendi, tres, dos, u
Incendi

Vetllaràs altra nit sense son
Guardaràs l'aire, resistiràs la por
Obriràs camins sense fi
I saltaràs tots els murs, clandestí

Esbotzaràs cada pany del poder
Ho assumiràs, només juntes podem
Aprendràs a tornar-te a aixecar
De res serveix quedar-se aturat
Cuidaràs la gent i abrigaràs el carrer
Casa nostra, refugi i recer

Si no estàs, si no estàs
Quin silenci més gran
Si ens ensenyen a parlar
Per què la llengua ens tallen?

Filla de l'anarquia
No passaran
Compartim la nostra pau
I la nostra fam

Si no estàs, si no estàs
Quin silenci més gran
Si ens ensenyen a parlar
Per què la llengua ens tallen?

Filla de l'anarquia
No passaran
Compartim la nostra pau
I la nostra fam