Corbelles - Directe

I estic buscant tantes respostes
Que oblide les preguntes que m'he fet
Guanyant tenim potència al ritme que perd res
Pensant més en desitjos que en fets
Plorant de ràbia
Volem fer paredons a les parets
Tombar el mur, obrir la gàbia, eixir del pou
Rega la vida amb nova sàvia l'homenou
Hugo viu al rostre del seu poble que diu
D'ací no passen
Defenen el seu pa i les seues cases
I munta un numeret l'amo de l'empresa
Què plora si li expropien la riquesa
Açò ja no és com era
Han trobat la manera
Han olorat la sang i ara té fam la fera
Les lleis ja no són lleis si sempre fallen
El rei ja no és el rei si el cap li tallen
Bringen les armes als meus, plouen les pedres
El poble salva el poble d'eixos putos merdes
I saludant al nou segle
Trenquen el guió i les regles
I una cosa si veniu amb coses tals
Com a Cuba amb Gobiernats
Caureu sense pietat

Tempestes venen del sud
Sonen corbelles que tallen la boira
I creix una flor al mur
Posen futures, presentes, memòria
Tempestes venen del sud
Sonen corbelles que tallen la boira
I creix una flor al mur
Posen futures, presentes, memòria

Sents com se esmolen les metàfores i
El so de la guillotina talla l'aire
Destinat a ja no tindre dret a guanyar mai
Han eixit rebotaes i el nord comença a tremolar
Què farà bé?
Com de Ruttien les paraules d'Emma Goldman
El sud somriu, conscient de la seua força
L'escola de Chicago no guia els nostres passos
Porta idees i energia o a cabassos
Expropien-se, col·lectivistes
Sé que el poble mana més enllà de ministres i presidents
Més enllà que senten la por a la fe
I recordevens nostres mans mentre afilem el ganivet
Kochabamba, Chiapas, Haymarket
Venes obertes, corbelles esmolaes
Tenim els referents, els exemples, la selva
La defenem amb hachetaes
Nuestra casa no es el patio de los gringos
Paso a paso expulsamos al imperio
I una idea que deuríem no olvidar contra tota autoritat

Tempestes venen del sud
Sonen corbelles que tallen la boira
I creix una flor al mur
Posen futures, presentes, memòria
Tempestes venen del sud
Sonen corbelles que tallen la boira
I creix una flor al mur
Posen futures, presentes, memòria

I no seran mai més el nostre magatzem
La dignitat no es compra, el sol no es ven
Que no van a permetre que els exploten
Ni suportar el pes de noves botes
Capitalisme és barbàrie
Han aprés que la història s'escriu amb la sang de qui perdi
Ara són seus el cafè, el blat i el sucre
Que en esta Europa muerta huele a azufre

Tempestes venen del sud
Sonen corbelles que tallen la boira
I creix una flor al mur
Posen futures, presentes, memòria
Tempestes venen del sud
Sonen corbelles que tallen la boira
I creix una flor al mur
Posen futures, presentes, memòria