Текст и перевод песни Atupa - Llengua

Llengua

A casa meua el valencià sols el sentia al Babalà
Així que pots imaginar com el parlava als 13 anys:
Molt mal. Tot i que sempre aní a la línea,
Si açò no es mama a casa la cosa aquesta no avança.

Amics canviant el xip per a parlar amb mi, tinc.
De sempre parla catalana, exceptuant si a prop estic.
I així a tot el país situació de confrontació
I qui parla d'indepèndencia és qui parla de solucions.

I tu? De quin equip de lliga ets? Jo, de cap.
A estimar aquestes coses a mi no m'han ensenyat
Perquè el món dels sentiments és manipulable.
"Español del 2000, tu primero", n'és exemple.

No em pregunten d'on sóc, no tinc cap sentiment de patria,
Però sí de lluita d'un nascut a l' Espanya opresora.
Sentiment solidari en la lluita per València.
Part de la resistència d'una cultura atacada.

Les coses que em commouen són els voluntaris
De les brigades; Llatinoamerica, els revolucionaris
Comunistes combatint contra un món injust;
Es nacions oprimides per culpa dels invasors;

Les petites victòries; les cançons dels cantautors;
El poble unit per a fer caure als traïdors;
Ma mare contant-me històries dels treballadors
I el meu avi plorant mentre recorda temps pitjors.

Les places criden gràcies. Quasi estiu fora les cases:
Reclamen els carrer milers de gent que ballen danses.
Xiquets, majors i Professors. Trobades de colors.
Mentre quede un de tots encara queden esperances.

Gràcies als que lluitaren abans per nosaltres
Per establir les bases d'un futur que ens ha de vindre.
Gràcies als anònims que la fan servir.
Gràcies al jovent que dona forces per seguir.

So de guitarres a un fons groc amb quatre barres és:
L'eina de lluita d'un poble que s'obre i aguanta ben fort com un roure.
A ells el pot coure però som incorruptibles.
Sabem on anem, tenim un futur a escriure.

Els últims a riure serem davant de la burla absurda
Que una cúpula ens va condemnar a suportar.
Però estem farts d'aguantar i a poc a poc anem guanyant
En els detalls com que els xavals plenen els concerts d'Obrint Pas.

Teixit social i cultural: treballen pel que altres no fan,
Sempre esquivant amb dignitat els cops que donen els de dalt,
Assegurant als seus veïnats que el món encara pot canviar
Si primer canviem aquell que en el espill ens surt davant.

Sumar coneixements per parlar bé i perfeccionar
El nexe que ens uneix veure com creix al teu costat
La quantitat de gent que decideix alçar les mans
I junts i juntes comprometre'ns per el valencià.

I al poble viu se'l veu lluitar.
Se'l sent cridar per defensar
La llengua que sempre ha estimat.

Han intentat fer-la oblidar,
Han volgut mantindre'l callat
I el poble continua endavant.

Valencià apitxat, del de castellanismes,
Mecanismes com la diglòssia han funcionat.
A la ciutat serà més difícil d'escoltar.
Valencià? Llengua morta dins d'uns poquets anys.

Sense educació: no hi ha llengües,
Sense conversar: No hi ha llengües, així sols son febles,
Sense la unitat no hi ha llengües.
Defensem la nostra parla i oblidem les diferències.

Se'ns mengen de fora si no estem junts, no és just
Que amb tants anys d'història els de fora ara ens poden.
Va sobreviure a Franco i a Felip cinqué, diga'm
Perquè perdre el temps en discussions que ara no importen.

La transició ens va separar, potser estan equivocats
Però no s'ha d'oblidar que continuem sent germans.
Hi ha un enemic comú i ben gran que cal enderrocar.
I gran part d'ell s'allotja a la nostra mentalitat

I és una llengua, que em fa gaudir de motivació
I és que és la llengua, per la qual lluite en cada cançó
Perquè mai desaparega i mai deixem de gaudir
Perquè mai siga oblidada no ho podem consentir.

I dis-me tu si veus, llibertat d'expressió als nostres carrers
Si veus respecte per qui defensa la llengua que emprem,
Si et taxen de: guarro, catalufo i no sé (de) que més.
Mitjans de comunicació ens manipulen la mar de bé.

Hi ha molta ma llarga, resistim al carrer,
Defensem la parla, fins que ja no pugam més,
A mi m'han inculcat que lluitem pel que volem,
Combatre per un ideal i per la teva gent.

Respira i mira al teu voltant que no estàs sol,
L'escena creix, la llengua resisteix a tots els colps,
Gràcies a tots que varen ser pioners de la cançó,
Gràcies a aquells que lluitaren per un futur millor .

I al poble viu se'l veu lluitar.
Se'l sent cridar per defensar
La llengua que sempre ha estimat.

Han intentat fer-la oblidar,
Han volgut mantindre'l callat
I el poble continua endavant.

Language

In my house, I only heard Valencian from Babalà
So you can imagine how I spoke it when I was 13:
Very badly. Even though I always went to the línea,
If this is not suckled at home, this thing does not advance.

I have friends changing the chip to talk to me.
Always speaks Catalan, except if I am near.
And so throughout the country a situation of confrontation
And whoever speaks of independence is the one who speaks of solutions.

And you? What league team are you from? Me, none.
They didn't teach me to love these things
Because the world of feelings is manipulable.
"Spaniard of 2000, you first", is an example.

They don't ask me where I'm from, I have no sense of homeland,
But I do have a sense of struggle from someone born in oppressive Spain.
A sense of solidarity in the struggle for Valencia.
Part of the resistance of a culture under attack.

The things that move me are the volunteers
Of the brigades; Latin America, the revolutionaries
Communists fighting against an unjust world;
The nations oppressed by the invaders;

The small victories; the songs of the singer-songwriters;
The people united to bring down the traitors;
My mother telling me stories of the workers
And my grandfather crying as he remembers worse times.

The squares shout thank you. It's almost summer outside the houses:
The streets are claimed by thousands of people dancing.
Children, adults and Professors. Gatherings of colors.
As long as one of us remains, there is still hope.

Thanks to those who fought for us before
For laying the foundations for a future that must come.
Thanks to the anonymous people who use it.
Thanks to the youth who give us the strength to continue.

The sound of guitars on a yellow background with four bars is:
The fighting tool of a people that opens up and holds strong like an oak.
They may cook it, but we are incorruptible.
We know where we are going, we have a future to write.

We will be the last to laugh in the face of the absurd mockery
That a dome condemned us to endure.
But we are tired of putting up with it and little by little we are winning
In the details such as the kids filling the Obrint Pas concerts.

Social and cultural fabric: they work for what others do not,
Always dodging with dignity the blows that come from above,
Assuring their neighbors that the world can still change
If we first change the one that appears in the mirror.

Adding knowledge to speak well and perfect
The bond that unites us to see it grow by your side
The number of people who decide to raise their hands
And together commit ourselves to Valencian.

And the living people are seen fighting.
They are heard shouting to defend
The language they have always loved.

They have tried to make her forget,
They wanted to keep it quiet
And the people continue forward.

Valencian mashed, the one with Castilianisms,
Mechanisms like diglossia have worked.
In the city it will be more difficult to hear.
Valencian? Dead language in a few years.

Without education: there are no languages,
Without conversation: There are no languages, so they are only weak,
Without unity there are no languages.
Let's defend our language and forget the differences.

They eat us from outside if we are not together, it is not fair
That with so many years of history outsiders can now.
It survived Franco and Philip the Fifth, tell me
Why waste time on discussions that don't matter now.

The transition separated us, perhaps they are wrong
But we must not forget that we are still brothers.
There is a common and very large enemy that must be overthrown.
And a large part of it is lodged in our mentality

And it is a language, which makes me enjoy motivation
And it is the language, for which I fight in each song
So that it never disappears and we never stop enjoying
So that it is never forgotten we cannot allow it.

And you tell me if you see freedom of expression in our streets
If you see respect for those who defend the language we use,
If they label you as: guarro, catalufo and I don't know what else.
The media manipulates us very well.

There is a lot of long hand, we resist in the street,
We defend speech, until we can't take it anymore,
They have instilled in me that we fight for what we want,
Fight for an ideal and for your people.

Breathe and look around you, you are not alone,
The scene grows, the language resists all blows,
Thanks to all who were pioneers of the song,
Thanks to those who fought for a better future.

And the living people are seen fighting.
They are heard shouting to defend
The language they have always loved.

They have tried to make her forget,
They wanted to keep it quiet
And the people continue forward.