Текст песни Records - Atupa

Elena estava cansada d'intentar fer-nos callar
Així que s'alçà i anà cap a la finestra,
I allí una estona va estar fins que una intel•ligent amiga
L'acompanyà en el seu mut crit, mirant el dia.

Prompte tots callàvem disposats a continuar
I no recordí "La llengua de les papallones".
Elena l'havia recomanat el dia d'abans
I jo era molt jove, per conjugar eixes coses.

El día que Elisa arribà, no va fer amics
I per ser sincer, en tenia un parell el dia que se'n va anar.
La primera immigrant a classe, no parlava massa,
I a principis de març l'aniversari es va apropar.

Recorde convidar a tota l'aula menys a ella
Elena em demanà raons i jo vaig sentir vergonya.
Vaig convidar-la i no va vindre i tot es va arreglar
Però la meua relació amb Elisa mai no va canviar.

Recorde arribar a casa, vore a ma mare preocupada
Atenent una trucada, Àngels Barceló a la pantalla
Confonent-se quan va caure la segona torre.
Anunciaríem que aniríem a la guerra prompte

I la setmana següent Elena ens va fer assatjar
La muralla de Quilapayun. La vam representar
Un día assolellat al pati de l'escola.
Tots amb les mans agafades déiem: "no a la guerra"

Recordant com ens han educat.
Coses que et passen de menút i que entens quan et fas gran.
El missatge no va explícit en el canal.
El món que ens envolta: fent-nos encaixar

Recordant com ens han educat.
De vegades per a bé, de vegades no tant.
Això ens tocarà dedidir-ho més endavant.
El món que ens envolta i els seus habitants.

Un dia em van castigar a netejar una paret
Que havia embrutat, dibuixant un insult a un company.
Un altre dia vaig empentar al meu amor secret
I Elena em digué que a una dona això no se li fa.

Recorde quan una mostra d'estimar
Era deixar que una xica es sentara al bus al teu costat.
I amb eixe estigma vam viatjar a l'Hemisfèric,
A la Font Roja, a l'Albufera, i al Jardí Botànic.

Aprenent filosofia en els llibrets de "Pensa-Hi".
Llegiem per torns i alguns ho feien amb por
I jo estava convençut que era el millor de tots
Quan llegia orgullós, un poema d'amor.

Recorde estiuejar a Dénia i en vore aquella muntanya
Evocar la mestra cantar: "el vell Montgó es desperta".
Recorde anar a les trobades un any
I dir "Esos quienes son mamà?" "Esos son Al Tall".

Recorde un sermó que una mare em va donar
Quan anomení el seu fill Adrián i no Adrià.
Recorde recórrer comarques "A Colp de Pedal".
Que el millor amic és un llibre resultà ser real.

Estic prou orgullós de recordar allà on vaig
L' escola pública a l'horta de Benifaraig,
Però recorde un trist comiat i l'últim final de curs
I abandonar l'escola per anar a l'institut.

Aquell va ser l'estiu en què va morir el pare
I ma mare es quedà al càrrec i collons no li'n faltaren
Per fer dels seus fills homes de profit alegres.
No em dóna res més orgull que el seu orgull cap a nosaltres.

Recorde les primeres classes
I sentir preguntar als mestres quina llengua emprar.
Recorde tindre bons professors de dretes
I que em pareguera estrany que em posaren bones notes.

Recorde un professor que explicava prou pausat
En valencià coses de plantes i minerals.
Ens pareixia pesat i avorrit i no sabíem
Apreciar eixe esforç per part d'un castellanoparlant.

Recorde aprendre a suspendre sense que el món s'acabara
I començar a escriure rap donant-li estil a la paraula.
Recorde classes a les quals no volia anar
I cançons que no haguera escrit sense el que aprenguí al estar.

I m'agradaria recordar haver estudiat solfeig,
M'alegre de no recordar ni comunió ni bateig.
Està bé que ens deixen eixes coses a nosaltres
Perquè no s'ha d'oblidar que sóm esponges.

En definitiva açò és perquè m'estime als que
Et fan vore la vida tal com la disfruten més.
I és que m'alegra la gent que comet l'error i l'encert
D'intentar educar-nos per a que ens pareguem a ells.