Текст песни Tres segons - Els Pets

És el vent que va despentinant
Les antenes dels carrers
O el soroll que fa el silenci
Quan no el sents però saps
Que hi és.

És l'olor de casa els avis
Que m'arriba del carrer,
Des d'un forn de pa a punt
De plegar o en els plecs
Del meu jersei.

És la corba on gronxo
Els meus dits muts
Resseguint-la pam a pam,
O el darrer raig d'aquest sol
Menut que m'escalfa a les galtes.
Són les branques d'aquest arbre nu
Que apunyalen tots els cels
O el soroll d'una altra pluja que
Em bressola quan fa fred.

Són els tres segons entre el meu truc
I escoltar la seva veu.
O el moment just quan es tanquen
Les persianes
Dels meus ulls colgats de neu.

Són penyores ben petites
Que ara em guardo per mi sol
I que amago a les butxaques,
Per si es trenquen,
Que no es trenquin per favor.