Текст и перевод песни Feliu Ventura - Dessota Dels Àlbers

Dessota Dels Àlbers

No et puc prometre el mar
Ni el cel ni els estels
Només et puc prometre el meu cos i sé
Que potser demà ja no estarem junts
Dessota dels àlbers

Poesia que bressole amb els llavis
I que em fa devot de Santa Veritat
La ferida que em va fer aquell dia
Em desperta com un vers de l'Estellés

M'acompanyaves tu i sentia el teu batec encara
I a dintre dels teus ulls he aprés a tindre una altra visió

Poesia patrona de la vida
S'agenolla davant teu el meu dolor
Pregaria que la tipografia
Fos fidel al cal·ligrama del meu cos

M'acompanyaves tu i sentia el teu batec encara
I a dintre dels teus ulls he aprés a tindre una altra visió

Poesia que bressole amb els llavis
I m'empeny contra el futur amb decisió
No voldria aquesta vida meua
Sense llibertat sencera i sense tu

No et puc prometre el mar
Ni el cel ni els estels
Només et puc prometre el meu cos i sé
Que potser demà ja no estarem junts
Dessota dels àlbers
Poesia

Under the Poplars

I can't promise you the sea,
Nor the sky, nor the stars,
I can only promise you my body, and I know
That perhaps tomorrow we'll no longer be together,
Under the poplars.

Poetry that cradles with your lips,
And which makes me a devotee of pure truth,
The wound it left me that day,
Awakens me like a verse from Estellés.

You were with me, and I could still feel your heartbeat,
And in your eyes I have learned to see with a new vision.

Poetry, patron saint of life,
My pain kneels before you,
A prayer that typography,
Were true to the calligram of my body.

You were with me, and I could still feel your heartbeat,
And in your eyes I have learned to see with a new vision.

Poetry that cradles with your lips,
And urges me against the future with determination,
I would not want this life of mine,
Without complete freedom and without you.

I can't promise you the sea,
Nor the sky, nor the stars,
I can only promise you my body, and I know
That perhaps tomorrow we'll no longer be together,
Under the poplars.
Poetry.