Текст песни Dessota Dels Àlbers - Feliu Ventura

No et puc prometre el mar
Ni el cel ni els estels
Només et puc prometre el meu cos i sé
Que potser demà ja no estarem junts
Dessota dels àlbers

Poesia que bressole amb els llavis
I que em fa devot de Santa Veritat
La ferida que em va fer aquell dia
Em desperta com un vers de l'Estellés

M'acompanyaves tu i sentia el teu batec encara
I a dintre dels teus ulls he aprés a tindre una altra visió

Poesia patrona de la vida
S'agenolla davant teu el meu dolor
Pregaria que la tipografia
Fos fidel al cal·ligrama del meu cos

M'acompanyaves tu i sentia el teu batec encara
I a dintre dels teus ulls he aprés a tindre una altra visió

Poesia que bressole amb els llavis
I m'empeny contra el futur amb decisió
No voldria aquesta vida meua
Sense llibertat sencera i sense tu

No et puc prometre el mar
Ni el cel ni els estels
Només et puc prometre el meu cos i sé
Que potser demà ja no estarem junts
Dessota dels àlbers
Poesia